nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 26°
27°

En la intimitat...

Si va a dir ver, els vint-i-cinc anys de postfranquisme no han suposat, segons com es miri, cap avenç respecte de la concepció que tenen els nostres més alts dignataris "ens referim als que de veritat ens governen i ens regeixen" pel que fa a allò que ells anomenen, com si tractàs d'un organigrama ferroviari o d'una xarxa hospitalària de segona, "que ja és molt dir en aquests país de vestustes fronteres mentals", «lenguas regionales». No hi ha molta distància d'aquella frase tòpica d'Adolfo Suàrez que deia aproximadament allò de: «física nuclear en catalán, no me hagan ustedes reir», fins a l'actual confessió del president Aznar que ell parla el català en la més estricta intimitat. Permeteu-me que faci una mica de pitonís i que interpreti "avalat pels fets que hem pogut observar" el sentit profund d'aquesta afirmació aznariana: allò que realment volia dir el president és que, dins els seus paràmetres mentals, ja li sembla tolerable, i no només tolerable, sinó fins i tot una mica terapèutic que els catalans parlin la seva llengua en la intimitat, no puc assegurar si en la més estricta intimitat o en una intimitat compartida. Tampoc el monarca o la monarquia, encara que sigui de mel i sucre, no ha avançat gaire en aquest aspecte i es limita a ensafranar els seus discursos, pronunciats en territori català, amb alguns paràgrafs en aquest idioma, per a gaudi i satisfacció dels unionistes convergents. Sigui com sigui, no hem avançat gaire, perdonau-me el recapte historicista, d'ençà de Bonaventura Carles Aribau que devers l'any 1833 va publicar l'Oda a la Pàtria, un poema escrit des de Madrid i on l'autor confessa que quan es troba sol o parla amb son esperit només ho fa en català.

D'altra banda, per tenir una dimensió completa de la qüestió, caldria veure quin és el concepte d'intimitat que calça el senyor Aznar. Aquest estiu ens n'ha donat una bona mostra. Vegem-ho en contrast. Per exemple, les vacances de Jaume Matas sí que han estat en la estricta intimitat, ningú no sap on les ha passades i, si la memòria no em falla, d'ençà d'una mica abans de la imputació d'en Cardona no ha fet cap aparició pública a través de l'ull xafarder de les càmeres, televisives i fotogràfiques, dels mitjans de comunicació, ni tan sols dels locals. Hauria estat una imatge curiosa veure'l passar a tot somriure amb una moto d'aigua estrident i de gran cilindrada per devers la Colònia de Sant Jordi, just davant el futur passeig; o veure'l que aplaca la seva set amb una xeringada d'aigua de la dessaladora; o contemplar-lo bucòlic mentre entrecava una mica d'hortolissa de corralet, ajudat per en Jordi Llabrés, regada amb les nítides aigües de la depuradora de Sant Jordi. Però res d'això ha passat, des del pregó de Santanyí es troba reclòs en el que és la més estricta intimitat. Com pertoca. En canvi, de n'Aznar, no en podem dir el mateix. Primer de tot oferiren imatges del Lloc on havia d'estiuejar, tantes, que tan fregaren pels morros la piscina il·legal que té, que no ha quedat altre remei que obrir-li un expedient d'infracció urbanística; també l'hem pogut veure sopant, anant de compres o compartint el iot d'en Matutes. Aquest exhibicionisme de la intimitat personal de les vacances de n'Aznar, (suposam que veure la família Aznar unida i feliç manté l'índex de popularitat ben alt i per tant les expectatives de vot) contrasta amb el nul, ignot i mai no vist exhibicionisme a l'hora de parlar català.

Dic tot això perquè la notícia de la setmana ha estat el fet que si el català no és una llengua oficial dins el si de la Unió Europea és perquè el Govern de l'Estat espanyol, de qui és competència la qüestió, no ho ha demanat. I no ho ha demanat aquest govern, ni tampoc l'anterior, ni ho demanarà el futur, perquè en segons quins aspectes no hem avançat gaire: la distància que separa les concepcions lingüístiques de n'Aznar i en Suàrez, amb tot el que s'ha escolat enmig, no és la suficient per passar-hi un cabell. És a dir, com sempre: la llengua, la podem fer servir en la intimitat, però sense excessos, perquè segons quines coses practicades en la intimitat i amb una mica de furor són encara pecat. Esbrini el lector si es tracta d'un pecat mortal, venial o constitucional.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.