La moció de censura que s'ha fet contra el batle de Sineu representa una de les porcades polítiques més pudentes i grosseres d'aquest estiu del 2001. Ho mirem com ho mirem. Però, sobretot, si ho analitzam des de la hipotètica òptica política d'una ètica cívica que vulgui anar molt més enllà de l'estètica i la cosmètica municipalista més superficial.

Per si no bastava la decisió que es va prendre fa dos anys en alguns ajuntaments de Mallorca, on es va optar per governar-hi conjuntament, ara ens surten amb aquestes: s'inicia el torn de començar a governar municipis també amb gent trànsfuga d'aquell mateix partit. 'Fins on s'està arribant en la conquesta i el manteniment del poder polític entre nosaltres! Ja no hi valen pactes, ni programes, ni d'altres objectius tendents a transformar una societat massa envellida pel caciquisme illenc.

Més tost estan sorgint, s'imposen entre nosaltres, unes noves formes caciquils. Hi enlluerna molt més l'ampliació de parcel·les de «podertinents» que la reproducció de tics ancestrals d'antics i nous terratinents.

El/la terratinent d'abans anava marcant el ritme al governant de torn. I aquest li anava sempre al darrere. La meta, emperò, n'era sempre la mateixa: mantenir i millorar la seva condició de terratinent.

El/la «podertinent» d'avui dia, en canvi, va marcant i imposant un altre ritme, cada cop més frenètic i accelerat. Roman i es comporta tan distanciat de la terra, de la gent que hi viu, de les organitzacions que la treballen i, fins i tot, de la mateixa organització política que l'ha col·locat allà on és, que només veu i viu el poder que l'enlluerna.

El/la «podertinent» d'avui dia no va de berbes. Ben capficat o capficada en la tasca de mantenir-se en el poder polític, sia com sia, no té cap casta de mirament a l'hora d'emprar els mitjans que siguin, i envesteix fort i no et moguis contra tot allò que li fa nosa. També la meta n'és sempre la mateixa: mantenir i millorar la seva condició de «podertinent», al preu que sia.

Sineu n'és una bona mostra. Tant de bo que no en sorgeixi ni se n'arribi a donar cap altra entre nosaltres. Seria, així ho veig ara, una altra porcada política de les més grosseres.