Els diaris estan plens de notícies pel simple fet que han de sortir cada dia a fi que els lectors els segueixin comprant i, potser, llegint. La realitat és reinventada mitjançant la manera d'organitzar la informació "una puta barateta d'estació de servei" i de redactar-la (vaja quina altra!). No cal fer-se massa il·lusions quan et criden de la central demanant per Paz Forana i el ministre. Tot està resolt com a un telefilm de les tres i mitja on tothom està content!
És agost i s'acaba el tèntol. És hora de tornar als sestadors. Desconten històries d'amors. Conten històries de desamors. I les caderneres cauen a les beurades, com els estrangers, als engullidors que han comprat per vacances. Negats. Massa negats. I què m'és si en Jaume Sastre fa la biografia de Canyelles. I a les solapes del llibre posen el currículum que el biografiant va presentar a l'Ajuntament de Palma amb fotografies de photomaton. N'hi ha massa, de mentiders. Sobretot, de polítics. Cada dia en sortia un als diaris i era batle i menorquí. Volia dir que a l'aro, no. A l'aro, sí. L'apèndix que el posi qui el conegui. O el seu cosí.
Paz Forana és la moratòria del sòl rústic, aquest mes d'agost. Una bubota com na Maria Enganxa o la por de Puntiró. I no es pot posar al telèfon ni que cridin d'El País per aclarir les inversions de Menem, de Gescartera i els orfes de la Guàrdia Civil. Paz Forana és Julio Iglesias o aquell euro"sanz de Mastritch. N'Antoñita o els raors que no es pesquen, o una puça de les d'en Polit. Paz Forana és na Polita de Sineu, a la fi! Quina fulla de figuera de moro li posaran al cul a Montuïri! Telefonau-li! A Alcúdia quatre socialistes han dimitit i el cavall de Sassu ha empal·lidit. Quina crònica, paz forana! Quina nit!
