A la magraneta de Ciutat, és a dir, al castell de Bellver, el vespre del dia de sant Llorenç, Romeu i Julieta escenificaren la seva història. Tot fou perfecte, tant les fidelitats com les infidelitats al text de Shakespeare. Només a l'escena final, vaig trobar-hi una incoherència dramàtica. I em sap greu dir-ho perquè l'obra m'encisà tots els sentits. Quan Romeu era mort, Julieta agafà un punyal que, de sobte, aparegué devora ella. Com pot ser? O és que Julieta tenia quelcom de bruixa i feia aparèixer i desaparèixer coses segons la conveniència? No. Tenim la solució al text original. A l'obra de Shakespeare, el punyal és de Romeu: «Oh, punyal generós! (agafant el de Romeu) ja tens la beina (clavant-se'l). Resta ací dins, i fes que prompte em mori».