No es tracta de crear situacions artificials d'alarma, però les informacions sobre la disponibilitat d'aigua a Mallorca i els perills de salinització dels aqüífers són d'una eloqüència que no requereix caixes de ressonància. No és menester recordar a quina mena de catàstrofes està exposada una illa que no sap mantenir uns mínims prudencials en l'administració dels seus recursos. Quan veim com el territori és assaltat per la construcció, tenim tendència a pensar en el mateix consum de territori com a principal dèficit ecològic, però sovint oblidam que aquest consum en comporta altres de no menys importants, tots ells interrelacionats, tots ells interdependents. Però és l'aigua "i la seva obtenció, el seu tractament, el seu estat, el seu consum" l'element clau que defineix tot el conjunt de l'administració dels recursos. L'aigua obre o tanca possibilitats de creixement. És en l'aigua on hem de llegir el futur, ja que, en contra de l'aforisme, és el suport en què més clara apareix la lectura. El futur d'aquestes illes s'ha d'afrontar com allò que és, una operació de gran complexitat, amb intervenció de múltiples elements que s'han d'equilibrar de manera harmoniosa. Tenim l'inconvenient de l'escassesa d'aigua, que, alhora, presenta un avantatge: és la primera font d'informació mediambiental de què disposam. Aprofitem-nos-en.