Del diputat Buele destaquen moltes coses, a més de la nissaga,
però jo en resaltaria una: sempre l'he sentit dir el que pensava
amb independència de les conveniències. Això ha estat una constant
a la seva vida, de manera que, quan era capellà, i deia el que
creia, l'acusaven de fer política, i ara que és polític, i continua
amb el mateix vici, l'acusen de fer capellanades (sempre me n'he
guardat, com de caure, dels estugosos amb la política; seguidors,
no necessàriament conscients, del pensament "en singular" de Franco
i associats). Un altre dels trets característics d'aquest producte
de l'autèntic mestissatge és la feineria; una característica
temible, per més que també sigui respectable. Si juntes l'exercici
de la llibertat d'opinió i la poca vessa per exercir-la, el còctel
resultant pot fer trentrollar la classe benpensant instal·lada en
la superficialitat i el no ens hauríem de fer mal.
Ara que tots ens hem posat d'acord a anomenar subsaharians el
foscos de pell, convé que qualcú amb prou credencials a la melanina
ens tregui d'aquest pou de pardalaria abans que la neutralitat "de
llenguatge, d'opinió, de moda, del que vulgueu" ens acabi
neutralitzant. Per això m'agradà molt trobar-me amb el senyor Buele
que, invocant la negra dignitat del seu pare, em digué: «si mon
pare sabés que li deien subsaharià, s'aixecaria de la tomba: ell
era negre».
Però no era aquesta anècdota "definidora del personatge, per
altra part" la causa d'aquest escrit, si no la hiperproducció
epistolar» que li ha sobrevinguda després de cloure el curs
parlamentari. Cada dia opina públicament de qualque cosa i això
crea, necessàriament, «distància» entre ell i el seu partit, que en
silenci dorm més fort. La darrera d'aquestes missives du per títol
Porcada política a Sineu, i aquí el mot política es passeja
carregat amb tot el seu contingut. Des d'ara us faria messions que
les crítiques als pactes municipals de fa 2 anys amb el PP, la
qualificació de «podertinent» "un neologisme de creació pròpia que
regala a qualcuns dels seus «companys», comparant-lo amb els
terratinents d'abans", la definició de la moció de censura de Sineu
com a «una de les porcades polítiques més pudentes i grosseres
d'aquest estiu» i l'exclamació «fins on s'està arribant en la
conquesta i el manteniment del poder polític entre nosaltres!,
seguida de la reflexió «Ja no hi valen pactes, ni programes, ni
d'altres objectius tendents a transformar una societat massa
envellida pel caciquisme local»... no tindran resposta des del PSM
i ens deixaran a les fosques. El pragmatisme és necessari en
política, però s'ha de poder explicar i, a més, fer-ho. Del
contrari, el pragmatisme ideològic es transforma en arribisme
personal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.