El Partit Popular, quan era a l'oposició, no es cansava de demanar la formació de comissions d'investigació parlamentària amb la finalitat d'esbrinar responsabilitats polítiques d'uns o altres responsables socialistes. Exercia, així, com a veritable oposició, i s'ha de dir que no va ser afavorit amb actituds col·laboradores per part dels socialistes, que preferien mantenir en secret les activitats de determinades persones, servint-se de la seva majoria absoluta o del suport de CiU, quan els era menester. Ara les coses han canviat, i els populars demostren haver après molt bé la lliçó d'obscurantisme que reiteradament els va donar el PSOE, fent bo l'axioma que el botxí no té millor alumne que la víctima. Des que va esclatar el cas Gescartera, els populars s'han vist obligats a rectificar lleugerament el rumb de la seva estratègia. Rato va fer costat incondicionalment a Enrique Giménez-Reyna, secretari d'Estat d'Hisenda, que, un parell de dies després, havia de dimitir. Des d'aleshores, cada dia apareixen més indicis que impliquen persones molt properes al Partit Popular, amb una insistència i una intensitat que fan pensar en la conveniència d'una comissió parlamentària d'investigació. No obstant això, el Partit Popular es manté encastellat en la defensa... de què, si no té res a amagar?