Se suposa que no estam informats, se suposa que vivim en una illa i que les notícies i les nocions arriben tard i en els seus aspectes més puerils i lúdics. Per això quan vénen aquí ens han de donar lliçons de tot, ens han de dir com va el món, què és el món, més ben dit, i com ens va a nosaltres, perquè ells tenen del nostre arxipèlag una visió de conjunt, ens contemplen amb una perspectiva que ens manca a nosaltres. Ja passava això amb don Felipe González, afortunadament escaquejat i confós amb el terreny de la misèria ambiental, tot i que els seus successors déu n'hi do, si treballen per fer-lo bo, que ja seria la dallona en vinagreta. Però a qui més li agrada trepitjar aquesta terra i fer-ho amb més propietat que nosaltres és a José María Aznar. No hi ha com ser un polític de cobertura estatal per trepitjar amb autoritat la feble geologia i l'amenaçada botànica d'aquestes illes.

Aznar encara ha superat González en aquestes pràctiques estivals, però que no es faci il·lusions: el pròxim el superarà a ell, si és que després d'Aznar pot haver-n'hi un altre, de pròxim, que ja ho veurem, això.
Que els agrada de molt, donar-nos lliçons sobre nosaltres mateixos! I, com que sempre tendran la col·laboració d'alguns indígenes omnívors, fins i tot es poden permetre sentir-se amb un plus d'autoritat moral "que no necessiten, però que no els fa nosa. No hi ha res més guapo que arribar a un país i dir als seus habitants què són, com són, quins problemes tenen i com els han de resoldre. Déu...!

Ara ha estat Aznar, dèiem, un Aznar que cada dia s'assembla més al que serà Aznar en el museu de figures de cera (però això no ho hauria d'escriure, perquè és una visió estrictament personal), és Aznar qui ens explica què cosa és el turisme, què significa el turisme per a tothom, quins beneficis reporta a la comunitat i què s'ha de fer per protegir-lo. Hòs..! Tendrà cara? Però si ell encara no sabia què és un turista, si cap turista sabia on cau Valladolid, quan aquí ja teníem crisis turístiques...

Bé, no ens hi enfadem, perquè no n'hi ha més de fetes, i cerquem de trobar-hi el costat positiu: celebrem amb joia la pertinença a un estat on qualsevol pot arribar a president. Tal com sona: qualsevol. I més si és Aznar.