«Fa quinze dies que ens controlen les matrícules». «Aznar, no te volem» (pintades als carrers de Maó). «Xalàvem quan sabérem que volia anar a Mongofre, la finca de Menorca on hi ha més paparres». «A Menorca no estam avesats a aquest desplegament policíac». Aznar: «Doy las gracias al pueblo menorquín por su hospitalidad».
El camí que puja a Morell, la finca de la piscina més famosa de les Balears, és estret, polsós i, ara, impracticable. Te torbes més a pujar de la carretera a la casa que té llogada el president estatal que a arribar al peu del camí des de Maó "gairebé tres quilòmetres. Allà, policia, molta de policia. Ni Marivent intimida tant.
«La veritat és que no molesta». «A Menorca ja hem vist de vacances molta de gent important». «Ana Botella va entrar ahir a comprar albarques».
Totes les botigues del port de Maó s'atribueixen la procedència de les albarques que Aznar es traurà cada vegada que es disposi a prendre un bany a la piscina més famosa d'aquest estiu. Aznar: «No conec cap qüestió delicada que afecti el Ministre Matas tret dels assumptes que fan referència al Pla Hidrològic» (traduït). Coneix Aznar Jaume Matas? Entre els llibres que duia el president per «devorar» (sic) durant aquest mes no n'hi havia cap en català "«me n'acaben de regalar uns quants ara mateix». «Avui no toca, avui no toca, avui no toca». Pujol, amb totes les tossines, els tics i els tacs, té més gràcia esquivant preguntes no desitjades. Qualsevol les repeteix entre tanta vigilància. T'arrisques, com a mínim, a banyar-te en aigües il·legals. Ara cal veure si el president s'interrelaciona amb els maonesos quan surt a sopar al port "«permeti'm que em presenti; supòs que deu conèixer el meu nom»" o condemna la família a passar unes vacances tristes en un búnquer de camins polsosos.
