Damià Quetglas

Escola de calor

Damià Quetglas05/08/01 0:00

El temps no ha acompanyat amb xafogor la sensació obligada d'aclaparament per terra, mar i aire dels primer cap de setmana d'agost. L'aereoport ha batut el rècord de passatgers, els iots saturen la costa mallorquina i el tràfic és insuportable fins i tot a Estallencs, poble d'un sol carrer. Aquesta és la normalitat dels darrers agosts i, ahir diumenge, eren les notícies del diari. La situació atmosfèrica de fresca i ventades era un contrapunt anecdòtic i passatger de la tendència general, però prou emprenyatívol pels compradors de temps de vacances. Fins i tot, el mogudet juliol de pluges-pluges i tormentes polítiques ja ha passat a l'oblit momentani de les obligades vacances agostenques. Aquesta és la dinàmica de l'estiu i per això es va inventar l'agost, que diria aquell amb tota naturalitat.

Aguantar i servir tantes visites és un feiner. I pels qui els toca treballar, les infraestructures de la resta de l'any han de seguir funcionant. És el cas de les escoles i l'atenció als infants. En resposta a aquesta necessitat i amb l'esperit frívol d'estiu que fa organitzar festes, vetllades i sopars a la fresca, concerts i festivals, o variats programes d'oci, s'organitzen les escoles d'estiu, fins i tot als mateixos centres escolars que els fills dels treballadors habiten tot l'hivern. He sentit infants que conspiren contra aquestes escoles d'estiu que els obliguen a mantenir uns horaris més extrictes que els hivernencs, a aguantar monitors més pesats i menys preparats que els mestres i 'amics' més impertinents i aviciats que els companys de curs. D'alguna manera reivindiquen en veu baixa un dret d'anar a lloure, un dret de badocar, l'inalienable dret a la peresa,... Els carrers de Mallorca s'han buidat de vells que baden i de nins que juguen. Estan engabiats com a ocells de beurada. Hi ha locals de la tercera edat, locals d'assistència social amb personal especialitzat i escoles per romandre els infants a l'estiu. Aquí aprenen l'elemental ensenyament que la mandra, com la convivència, ja no té el seu temps d'estiu, si no es tenen diners per pagar-la.