Ara que hi pens, servidor no he fet encara l'article refrescant de l'estiu "preceptiu. S'ha de distingir: una cosa és que els articles siguin densos o capdefavers, i l'altra que siguin refrescants, jijí-jajà, una passada de lúdics i totes aquestes beneitures. Però sí que servidor not que aquests dies se'm mira malament, en el diari, i fins ara no m'havia baixat del cel la inspiració: és clar, l'article estival, com ho podia haver oblidat... I com es fa un article d'estiu? No cregueu que sigui tan fàcil "no hi ha res fàcil, en aquesta vida, ja no és com altre temps. L'article d'estiu s'ha de sotmetre a la moda de cada any, que dicten els grans articulistes. Per tant, és menester tenir les antenes ben sensibles per copsar allò que, sent invisible, constitueix l'essència de la moda d'enguany. Lo fotut és quan el teu interès per aquesta moda és inexistent, quan la indiferència també ha consumit, com un sunami, les ànsies d'estar al dia. Què hi farem, senyor director? Allò que sabem de cert és que se'ns diu cada any que l'article ha de ser refrescant. Ningú sap ben bé què es vol dir, exactament, o en què consisteix la qualitat de refrescant d'un article. O servidor no ho sé. Per exemple, diria que els programes de televisió, de ràdio i les seccions de diari que se suposen refrescants "perquè parlen de gent de vacances i que fan carrerres en barca" m'immergeixen en un bany de tedi pesant. De manera que optaria per la teoria sahariana de la cuina d'estiu: els plats han de ser densos i picants, perquè t'injecten en el cos una temperatura superior a la de l'ambient, de forma que l'aire et dóna sensació de fresca. Exemples: agafau dels prestatges El guepard, de Lampedusa, i rellegiu el viatge de la comitiva familiar cap a Donnafugata: tendreu la sensació que l'aire que respirau és fresc com una llet preparada. Segona lectura: la passejada de Madame Bovary amb aquell pocavergonya, en un cabriol amb les cortinetes abaixades "una de les seqüències d'erotisme més intens de la història de la literatura: escoltau-vos el pols, amidau-vos la suor, i després respirau profundament: comprovareu que l'aire tan denostat d'aquests dies adquireix qualitats primaverals insospitades. Si tot això no us bastava per temperar-vos, podeu compartir l'alleujament d'aquest servidor, que és a punt d'arribar a la darrera retxa d'aquest escrit i que, per tant, ja haurà complit amb el compromís, un any més, de fer l'article estival, lleuger, refrescant, gasós, irreparablement idiota.