cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 24°
24°

L'escopinada (i dispensin)

Per ventura ho hauria d'haver fet l'entranyable Cipolla, de la mateixa manera que va explicar la història de la humanitat a través del pebre bo o ens va avisar dels mals que s'esdevenen de les relacions amb els beneits. Bé, Cipolla o un altre, algú hauria de fer un escrit intel·ligible sobre l'escopinada: com a afirmació viril "els al·lotells", manifestació de menyspreu, d'odi "els jodios escopien al Bonjesús", d'indiferència. Als tramvies de la postguerra estava explícitament prohibit escopir, sota amenaça de multa. La memòria de servidor hauria de disposar d'un bon escànner per atrapar el moment en què l'escopinada va començar a ser associada a la mala criança. Quasi tot ha passat en cinquanta anys. L'escopinada de la meva infantesa era la mateixa de l'Edat Mitjana, contenia la mateixa ira, la mateixa joia i les mateixes miasmes. L'escopinada va desaparèixer de la nostra vida quotidiana, alhora que s'hi feien fonedissos els geperuts, els coixos, la majoria d'uniformats i molts de renous (renous molests és un pleonasme aclaparador). L'escànner segurament ubicaria en el decenni dels 80 la liquidació "semblava definitiva" de l'escopinada. De fet, ja només en quedava una versió residual i heroïcista, la dels futbolistes, que sembla que escupen a un senyal del regidor: quan la càmera els té en primer pla. Els futbolistes eren els darrers que escopien i se senyaven precipitadament per lo senyal de la santa creu. Home, la veritat és que la vida al carrer, sense l'escopinada i sense renous (molests) havia guanyat. L'assèpsia avorreix, però té coses bones. Un país que no escup en el carrer i sap parlar baix té alguna oportunitat de fer un altre segle en pau i alegria. El lector que ha arribat fins aquí haurà endevinat que es tracta de registrar una involució molt lamentable en la història de la reducció de l'escopinada com a conquesta i cristal·lització de la civilització occidental. Fratres, ens esperen temps magres, i n'és emissari el retorn de la fleuma. Per aquí hi torna a haver gent que escup per expressar els seus sentiments, i és gent que sent amb molta intensitat. També han tornat els renous (molests). I les coses queden així: una ciutat cada dia més escopida i una altra cada vegada més protegida contra l'escopinada "sent-ne, com n'és, la gran beneficiària.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.