Imatge turística

No hi ha res més resistent que una imatge turística. És depriment, però només hi ha dues coses que poden alterar els costums dels estiuejants: els preus i la inseguretat severa. La resta no importa. El turisme cresqué durant el franquisme, quan a Espanya pervivia l'únic règim feixista, antic aliat de Hitler i de Mussolini. Cuba és una dictadura comunista i, fins i tot, els hotelers mallorquins s'hi estableixen. Una passejada per qualsevol poble de la República Dominicana deixa amb els pèls del punta qualsevol persona que tengui un mínim de sensibilitat respecte de les injustícies socials. Tailàndia és un exemple de promoció exterior de la prostitució; els turcs massacren els kurds; a Croàcia, ha bastat que s'acabàs la guerra perquè els alemanys s'apressassin a instal·lar-s'hi sense reparar gaire en el passat recent; Egipte no superaria la prova del cotó de cap dels elements que consideram definitoris d'una democràcia; a Espanya, el secretari d'Estat de Turisme assegura que l'amenaça del terrorisme no afecta les reserves.