Solidaritat

La «munatòria» antinajerista hauria d'haver aconseguit que els portaveus dels hotelers abandonassin la seva irritació habitual per sortir a defensar la iniciativa del petit gran Govern de Mallorca. No obstant això, els nobles patricis que antuvi abanderaven el conservacionisme empresarial, no han dit aquesta boca és meva. Mentre només es feien els comptes al gremi del ciment, l'intervencionisme selectiu no els acabava de semblar malament. No obstant això, ara ja saben que en poden donar i en poden prendre. La perspectiva des de la qual es consideren els fets canvia molt. Mentre hi hagi ecotaxa, tot i que només sigui en potència, no existirà res bo sota la parcel·la de capa del cel que ens correspon. Preval, per damunt qualsevol altra casta de consideració, la solidaritat antibarullo. Està vist que no hi ha res que uneixi més que el fet que et puguin fer la punyeta. La solidaritat inexistent entre els sindicats és el que caracteritzà l'actuació de les diverses patronals afectades per la vaga del transport discrecional. En l'esquerra social es comença a notar una mica de desconcert. Es té la percepció que el Govern de Progrés fa molt poc o que, quan fa, ho fa amb excessiva por. Per exemple, si en lloc d'aprovar una munatòria s'hagués d'aprovar una rossellotòria tindríem damunt la taula centenars d'informes jurídics i econòmics que avalarien la mesura. Ara imaginau la que es podria muntar si aquest Govern es cregués molt que és d'esquerres i governàs amb una certa autoritat. Així que, amb l'enrenou que s'organitza per no-res, no estranya que les enquestes apuntin cap a una consolidació del Pacte.