Un dels avantatges de viatjar encara que sigui al cap de cantó és perquè així una se'n pot adonar de les carències i misèries d'on viu. El diumenge passat molts mallorquins, el president Antich inclòs, vàrem presenciar la sonora siulada que rebé el batlle de Ciutadella quan el Caixer Senyor el convidava als Jocs des pla. En aquell moment vaig traslladar sa convidada a alguns balcons de Ciutat i per molt que imaginés "i la meva capacitat imaginativa és quasi infinita" no em sortia una resposta tan enèrgica i directa com la viscuda. Mentre Ciutadella se recupera de la festa per excel·lència, a la terra dels cacics la brega continua centrant-se en el sector turístic. La guerra perduda de l'ecotaxa ha desfet les ires dels hotelers i els seus representats polítics (el Partit Popular, per si qualcú no ho tenia gaire clar). Per això ara han iniciant una campanya de descrèdit dirigida al conseller Alomar, una guerra sense treva a on estan permeses totes les armes. Gràcies a aquestes bregues els ciutadans hem pogut aprendre com són els hoteleres, possiblement el gremi que més doblers guanya a la nostra Comunitat. Estan tan mal avesats que quan els ha tocat a ells l'esforç han mostrat tot d'una el llautó. La gestió a l'Ibatur, la d'ara i sobretot la d'abans, mereix un debat i una transparència. Els ciutadans tenim dret a saber quines eren i són les funcions de l'Institut, com ho va deixar l'anterior Govern i si els nostres doblers públics se varen destinar a pagar viatges a senyores de o comprar regals a la família reial. Tenim dret a una informació constant, pausada, contrastada i, a més a més, a exigir que l'actual Govern faci qualque cosa després de dos anys al Consolat. Si això és una guerra, i n'estic segura que ho és, el Govern ha de guanyar-la i demostrar que les coses han canviat. Si no ho fa, pot rebre una bona siulada a les urnes.