El joc de les absències

A l'acte de presentació del llibre de Nadal Batle, Mal bocí, la gent passava llista a la captura d'absències més o menys sonores i de presències conciliatòries. És un joc molt nostre, provincià i mal-lletadet. El llibre, com tothom sap, reuneix articles publicats en aquest diari, que és el seu de vostès, aquí tenen ca seva. La selecció, no gens innocent, per cert, és obra de Joan Mir, i el pròleg, que és un treball dens i lluminós, l'ha escrit Josep Maria Llauradó: tot queda en casa, com veis, i fa com a cosa veure que, sense sortir de casa, com aquell que diu, es poden elaborar productes culturals de primera qualitat. Idò, què et pensaves? Sí, la gent passava llista, a la captura d'absències, però en general se cercaven aquestes absències en el món acadèmic, universitari, i no tant en l'altre món de la cultura i en el de la política. Per «l'altre món de la cultura» m'agradaria que s'entengués aquell món del qual antany es feien eco les seccions d'artes y letras dels diaris, o sia pintors, escriptors i altres males herbes "o no tan dolentes. És clar, al món de les lletres li costa déu n'hi do reconèixer valors que han crescut fora del seu corral. Seria la justificació de tantes absències: Nadal Batle, com va palesar el senyor Miquel Capellà, va escriure pàgines que figuren entre les millors de la nostra literatura. I això és així, i si no ens agrada ens ho haurem de menjar amb patates.