Eren virtuts del meu paisà Nadal Batle i Nicolau, crec jo, l'humor, la independència i el desdeny. Del seu desdeny en parlaren els qui reconegueren públicament que Nadal els havia donat branca o que els havia anorreat prou i sovint. De la seva independència els qui menys saben són aquells que l'aprofiten com a bandera del seu independentisme polític. Vaig veure la llista dels personatges citats a la crònica de na C.C. i, mitjançant un acte espiritual d'humor, absolutament secret, vaig connectar amb l'excel·lentíssim difunt felanitxer, només per redactar-ne una altra, de llista, on hi havia tots els qui, per tal de no topar-se amb els citats, no anaren a l'acte del Teatre Municipal. Nadal, cap tombat cap a l'esquerra i calçons amb bufes, reia, mentre jo traduïa al català felanitxer de ma mare allò de «el muerto al hoyo y el vivo al bollo».