El papa actual, el més viatjador que mai, ha dit el que molts hotelers no volien sentir. Segons Joan Pau II el turisme de masses és una nova forma d'explotació. Potser no és estrany que almenys alguns dels afectats diuen que el papa no s'hi ha d'aficar, però ja ho ha fet. El pontífex ha dit que les zones turístiques no ofereixen cap contacte amb la cultura del lloc, i que en algunes formes poden convertir les festes, les cerimònies religioses i la cultura en un producte de consum. Els defensors del turisme, escandalitzats, diuen que la riquesa que aporta a zones pobres no la crea cap altra activitat... Però els papistes descriuen el cas de turisme a Àfrica, on es paga 80.000 pessetes per dia de safari i gairebé tots els doblers acaben als comptes europeus de quatre «empresaris» africans. És clar que amb el volum que assoleix la indústria del turisme es fa cada cop més necessari establir una ética, com en totes les activitats. Mai no ha servit suposar que els hotelers s'exigirien a ells mateixos un nivell de responsabilitat acceptable.