El passat 19 de gener del 2001, rebérem al nostre centre la visita d'Héctor Pavelic, un xilè que ha viscut i ha patit els horrors de la dictadura militar del seu país. Fou una experiència molt intensa promoguda pel professor d'ètica Tomeu Salvá, al qual agraïm la seva cooperació, com també volem agrair a Pavelic la seva amabilitat de voler venir a Sineu i reviure un altre cop amb nosaltres tots aquests «malsons» que, per desgràcia, són la pura veritat.
Quan li vàrem demanar què faria amb els seus torturadors si els tingués al seu abast, tots ens vàrem quedar esglaiats, perquè de fet ens esperàvem una altra resposta. Ell va afirmar: «Jo no els faria res, per un únic motiu, perquè no vull convertir-me en un d'ells. Jo només vull un canvi social. No vull sotmetre un altre ésser humà al dolor. Crec en la felicitat, i aquesta no neix del dolor. Ells intentaran destruir-nos, però no ho varen aconseguir, no ens varen treure les ganes de viure, només ens varen ferir físicament». No podem entendre la capacitat que pot arribar a tenir un ésser humà per fer aquestes coses a un altre. Fins i tot hem arribat a pensar si són humans, monstres, bèsties, o què? És increïble que Déu hagi creat aquesta mena de persones. Però això ens ha fet obrir els ulls, i ara sols deim gràcies, gràcies per tenir una família al nostre costat, uns estudis i per estar plens de salut. Potser a partir d'ara valorem més el que tenim.
Ens va agradar molt aquesta conferència i vàrem quedar totalment sorpresos de veure com Héctor Pavelic, després d'haver sofert tant, encara té forces per seguir lluitant i tirar endavant, per seguir cercant el camí que el porti a la felicitat, i per aconseguir justícia. És un home admirable i amb una gran força de voluntat. Sabem que, pel futur, Héctor té planificat tornar a Xile, acompanyat per la premsa, per declarar als judicis a Pinochet. Per això li desitjam tota la sort del món. Aquesta xerrada ens haurà servit per veure les coses d'una altra manera, per conèixer què va passar anys enrere i què passa al nostre entorn, i per seguir lluitant perquè hi hagi justícia i per un món millor, amb igualtat de drets per a tothom. Molts dels que hi érem presents, sentírem pena i llàstima en sentir les esgarrifoses paraules d'Héctor, però només aquell que viu en carn i ossos la realitat sent el dolor i l'angoixa que vertaderament produeix. I és que, per entendre les coses, cal haver-les viscut. Però, així i tot, esperem no haver de passar mai per tragèdies ni desastres com aquests.
