El passat 19 de gener del 2001, rebérem al nostre centre la
visita d'Héctor Pavelic, un xilè que ha viscut i ha patit els
horrors de la dictadura militar del seu país. Fou una experiència
molt intensa promoguda pel professor d'ètica Tomeu Salvá, al qual
agraïm la seva cooperació, com també volem agrair a Pavelic la seva
amabilitat de voler venir a Sineu i reviure un altre cop amb
nosaltres tots aquests «malsons» que, per desgràcia, són la pura
veritat.
Quan li vàrem demanar què faria amb els seus torturadors si els
tingués al seu abast, tots ens vàrem quedar esglaiats, perquè de
fet ens esperàvem una altra resposta. Ell va afirmar: «Jo no els
faria res, per un únic motiu, perquè no vull convertir-me en un
d'ells. Jo només vull un canvi social. No vull sotmetre un altre
ésser humà al dolor. Crec en la felicitat, i aquesta no neix del
dolor. Ells intentaran destruir-nos, però no ho varen aconseguir,
no ens varen treure les ganes de viure, només ens varen ferir
físicament». No podem entendre la capacitat que pot arribar a tenir
un ésser humà per fer aquestes coses a un altre. Fins i tot hem
arribat a pensar si són humans, monstres, bèsties, o què? És
increïble que Déu hagi creat aquesta mena de persones. Però això
ens ha fet obrir els ulls, i ara sols deim gràcies, gràcies per
tenir una família al nostre costat, uns estudis i per estar plens
de salut. Potser a partir d'ara valorem més el que tenim.
Ens va agradar molt aquesta conferència i vàrem quedar totalment
sorpresos de veure com Héctor Pavelic, després d'haver sofert tant,
encara té forces per seguir lluitant i tirar endavant, per seguir
cercant el camí que el porti a la felicitat, i per aconseguir
justícia. És un home admirable i amb una gran força de voluntat.
Sabem que, pel futur, Héctor té planificat tornar a Xile,
acompanyat per la premsa, per declarar als judicis a Pinochet. Per
això li desitjam tota la sort del món. Aquesta xerrada ens haurà
servit per veure les coses d'una altra manera, per conèixer què va
passar anys enrere i què passa al nostre entorn, i per seguir
lluitant perquè hi hagi justícia i per un món millor, amb igualtat
de drets per a tothom. Molts dels que hi érem presents, sentírem
pena i llàstima en sentir les esgarrifoses paraules d'Héctor, però
només aquell que viu en carn i ossos la realitat sent el dolor i
l'angoixa que vertaderament produeix. I és que, per entendre les
coses, cal haver-les viscut. Però, així i tot, esperem no haver de
passar mai per tragèdies ni desastres com aquests.
Alumnes de 4t ESO, IES. Sineu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.