No som exsindicalista, ni conec molt bé la història sindical. Els meus respectes per tot els lluitadors per la llibertat i la dignitat de les persones. Però sí tenc simpatia per àcrates i acratillas de Palma. No estic d'acord amb el llançament de pedres als policies que estaven defensant en aquest moment els interessos dels grans sindicats i de l'Estat. Sembla, però que legalment correspon tornar part del patrimoni sindical a la CNT.

Jo, Sr. Julve, som un «individu» que m'estic cercant la vida des que tenia 14 anys (una desgràcia com una altra qualsevol) i ja començ a tenir una edat, també. He fet feina com a peó a ajuntaments del PP i PSOE i li assegur que el clientelisme en política de personal és manifest.

Que CCOO també ocupà locals sindicals exigint part del patrimoni, no s'ha d'oblidar.
No tenc el coratge del seus herois, a qui admiram, en el cas d'Héctor Palevic, que no tirà pedres i que fou allà l'1 de maig, té un historial a la Xile de Pinochet que sospit que és més heroic que el de vostè. Ara bé, si després de ser un «exsindicalista» vostè arriba, a la seva edat, a la conclusió que el que s'ha de fer és produir més i millor, vostè podrà admirar Durruti, però vostè, Sr. Julve no hauria de ser simpatitzant de la històrica causa, sinó portaveu de la patronal.