Tan de sobte ens ha deixat i tan poc li agradaven els adjectius i la prosa florida que un dubte per on començar. En les seves novel·les va cercar algunes veritats en el que més coneixia, el seu poble: tenia l'habilitat de veure la ironia i l'exotisme en el que li era més immediat. Per altra part, passava gust d'afegir el gra d'exotisme ell mateix pels que el volguessin escoltar. Gabriel Galmés era un escriptor que combinava un gran sentit de la diversió amb una comprensió de les debilitats dels seus conciutadans: era un articulista que podia fer riure mentre posava el dit a la nafra com bé saben tants manacorins. Però en els personatges de les seves novel·les cercava el que tothom té de manacorí, amb una lucidesa envejable... una altra cosa per la qual el trobarem a faltar.