Un dels plaers que s'intensifica entre els qui tenim el vici de llegir, quan ve l'estiu, és preparar les lectures per aquelles hores de basca o d'insomni calorós que vénen. Cada cop, però, aquesta selecció es fa més difícil per reconsagrat lector que un sia, tanta oferta i tanta recomanació. De fet, el lector aviciat crema amb lectura les preciades hores i minuts del més immediat, si el llibre o l'article de diari o revista li fa gola tot d'una. Si no és del seu agrat, no li fa res deixar-lo, talment els informes mapaus o les fixes dels treballadors del Parlament, de pur interès morbós i que diuen més de qui els ha escrit que de qui escriuen. I, poc més o menys, tots ens coneixem. L'adicció de lector està prou ben retratat a Fahrenheit 451, que evoca una societat on està prohibit llegir i es cremen els llibres, que pot semblar tot el contrari del que passa ara, amb tanta lectura obligatòria que embafa i fa dubtar si la selecció serà correcta, o s'haurà de recurrir a la relectura. Per als seus addictes, en Biel Florit «sabateret» ha restoblat "que és sembrar el mateix que l'any passat dins el mateix sementer" un altre llibre de poemes, però no arriba a l'estiu, segur, encara que un el consumeixi cada cop que surt al Balears.

I és que en vicis, un es guia bàsicament pel plaer, més que per la recomanació. I la recomanació de l'escriptor hauria de ser, com fa habitualment Biel Mesquida i encara li vaig sentir a dir, dissabte passat a Pòrtol, el plaer de la lectura, la llegiguera. I és que qualsevol producte cultural, per industrialitzat que sia, abans de consum és producció. Si la producció no és amorosida, molt fat n'ha de ser el consum. Els museus, els auditoris, els teatres, les sales de cinema, els receptors de ràdio o televisió, les revistes i els diaris,... són irrenunciables, no tan sols per fer-nos espectadors, sinó també per acompanyar-nos les hores i els dies en la beneïda illa de la solitud, que canta Battiato. El repte potser que sia ser lector competent en els diferents llenguatges que fan possible l'expressió, però per molta competència que es tingui, un llibre no s'aguanta dins les mans si no fa llegiguera. I més, en els ardoroses hores estiuenques.