La campanya d'Antich

Ha començat la campanya de propaganda del Govern que ens costa, als ciutadans, 150 milions de pessetes. Quasi un milió d'euros. El Govern de la utopia, havia de ser aquest. Sí, efectivament, utòpic és pensar i creure que les diferències entre els polítics són de qualque cosa més que de matís. L'autocomplaença del Govern en forma d'anuncis que pagam entre tots per a benefici seu (i després se veurà que no de tots ells) és, primer de tot, intolerable. Per molt que passi repetides vegades, i que per tot ho faci tothom exactament igual, no deixa de ser això: un ús de fons públics per a finalitats partidistes. Si aquests, els progre-nacional-ecologistes, se volien de veres diferenciar del PP, just ara que els conservadors fan la seva campanya de dilapidació de doblers públics a l'Ajuntament de Palma, tenien la perfecta ocasió per deixar constància de les maneres diferents de gestionar els doblers de tots. Però no. És tan impresentable que ho faci l'Ajuntament de Palma com el Govern. Hauria d'existir una llei (pensa't-ho que la facin; mai) que no ho permetés i que obligàs a les institucions a no fer altra publicitat que no fos la simple informació sobre actes o esdeveniments concrets, i que impedís aquestes orgies de focs d'artifici, d'aprofitament reduït amb pagament general, per autocongratular-se o per impulsar idees o ideologies que no tots els ciutadans comparteixen i que, per tant, no tenen perquè finançar el seu proselitisme. Per això estan, o haurien d'estar, els partits, no les institucions les quals haurien de servir als ciutadans i no fer propaganda partidista. I això, com s'ha dit, és aplicable tant a la campanya que fa l'Ajuntament de Palma, del PP, com la que fa el Govern. I per aquí arribam a una primera conclusió del pacte anti-PP. Té tanta o tan poca vergonya com el PP, a l'hora de gastar els nostres doblers. Dit d'una altra manera, els del Govern confonen interessadament, i exactament igual que fa el PP, les institucions públiques amb propietats privades. Almanco en aquest cas demostren ser iguals, tots els polítics. L'única diferència s'estableix en funció del poder: si no el tenen, ho critiquen; si el tenen, ho fan.