De la rica biodiversitat política illenca ha resultat que els esdeveniments més transcendents de les darreres setmanes han estat el desè aniversari de Joan Fageda al capdavant de Palma, el desè de Jaume Font a sa Pobla, i el segon del Pacte de Progrés al Govern. Al marge del gran impacte que sens dubte han causat aquestes circumstàncies de consens entre la ciutadania, paga la pena considerar que tots els actes organitzats per a les celebracions respectives "campanyes publicitàries, mítings de partit" han estat impugnades o censurades. En el cas de Fageda, els hereus de Joan Miró han forçat que es retirin les tanques publicitàries que empraven de manera perversa la imatge de la Fundació Miró de Palma. Si parlam del Pacte de Progrés, ha estat Televisió Espanyola que ha recordat "més o manco, però sempre després de 1999" com la publicitat electoral s'ha de restringir a les campanyes ad hoc. Però la millor impugnació ha estat la que ha fet malbé el moment de glòria de Jaume Font, a càrrec de Jaume Matas, que no just li ha fet responsable de la seva política hidràulica sinó que a més l'ha mostrat com exemple a seguir, possiblement perquè el pobler ha sabut rebre tota casta de galtades i desautoritzacions per part del ministre sense piolar. Veritablement travessam un període afortunat a la nostra política si l'atenció pública i mediàtica s'ocupa d'aquestes notícies, just comparables en intensitat a les conseqüències que se'n derivaran de la visita de G.W. Bush a Espanya (Madrid, Europa). És senyal que els nostres polítics ja han fet tot allò que necessitam per dur una vida digna i enriquidora (nosaltres, no ells) i que ara els pertoca un moment de relaxació i ben guanyat descans. Tots es mereixen l'enhorabona. Han aconseguit allò més difícil: que els ciutadans ja no es preguntin per què redimonis se'ls veu sempre amb la copa de cava a la mà.