Escriu una joveneta que la Mallorca d'estiu no només és la Mallorca de l'agost: la Mallorca de les carreteres col·lapsades, dels turistes qui tresquen fins a trobar la cala verge que hom creu conèixer en exclusiva,... També és "diu" la que s'anuncia amb tot de diversitat d'obres de teatre, d'espectacles ludico-festius, de concerts per a tots els gustos, de la faràndula, de les possibilitats,... Efectivament els «nous», els «joves» "quina lentitud, la dels joves, deia el mestre Blai" són persones insatisfetes de la identitat que la tradició els ha adjudicat, tot trencament, tot rebel·lia,... Però molt em tem que la Mallorca d'agost és la mateixa de gener, que la Mallorca de les possibilitats és la mateixa que la de les frustracions. Potser, l'altra cara, però la mateixa. Ara que encara no ha acabat el curs i el blat madur aromatitza els horabaixes del Pla, s'ensuma Sant Joan i la taringa de festes d'estiu. Per qui ho mira des d'un mirador privilegiat, les festes de poble són la versió cutre de totes aquestes altres festes que es fan a Mallorca. Les festes de poble ja són de franc: no valen un gafet. Fins i tot, portal per demanar almoina i reconeixement a les migrades associacions de vells, grups d'esplai, agrupacions de ball de bot i estravagants grups de cavallistes, motoristes, biciclistes,.. Ni fira de vanitats, ni enveja de veïnats!
L'espectacle té el seu ritme, com la terra té els seus cicles. Té uns protagonistes i uns antagonistes i les veus dels cors,... i aquí les xeremies. Els tiberis de palaus han creat inflacció en el mercat de xeremies, que han estat substituïdes per llocs de 'perritos' i coca-cola, play-backs a les festes populars. I no és estrany: el més habitual moviment difusor de pràctiques culturals segueix la direcció de dalt a baix, però d'immediat els de dalt assimilen el de baix. La capacitat d'adaptació ràpida al medi és també una de les principals plataformes de discriminació en la selecció social. L'espectacle fa temps que dura i, des de la cadireta de verbena, ningú ja s'espanta de res, ni que el batle faci 10 anys i avanci Sant Jaume al Corpus: qui paga, mana.
