Els porters ja només existeixen en edificis destinats a oficines o blocs mixtos condemnats a convertir-se en despatxos, només és qüestió del temps i l'especulació. Queden taulells buits, que recorden que allà, abans de l'arribada del porter automàtic "com si l'interfono pogués substituir l'home, tot i que de vegades un s'estima més no tenir intermediaris per segons quins encàrrecs", hi havia un lloc per al bon dia, com anam, la xafarderia, la conspiració... Un lloc de feina, sobretot, desplaçat, per bé o per mal, per la tècnica i l'individualisme: el porter, malcarat o amable, era el nexe del habitants de totes les llorigueres de la finca. Sense porters "molts fan un alè", els habitatges-porteria s'han convertit en apartaments minúsculs, com tots els apartaments d'avui en dia, venuts a preus dels pisos d'avui en dia. Contràriament al que passa amb els taulells, aquests cubículs s'aprofiten per augmentar la densitat de població de l'edifici: Barcelona n'és ple; a Palma n'hi ha menys, perquè també hi ha menys finques amb vivendeta-porteria. Els habitants del nou nínxol s'arrisquen a suportar matins d'encàrrecs que no són per a ells "«no sou el porter? Disculpi'm»", tot i que el ritme de vida i l'espai escadusser els du a no ser-hi mai, els dematins. Els edificis que tenen uns anys també ostenten un altre vestigi del temps de les porteres: els timbres interiors des de la planta baixa. Poden tenir les inscripcions dels pisos amb diferents tipografies, segons l'època en què es van fabricar. En els de l'eixample de la ciutat comtal, per exemple, sovint «principal» té una lletra pomposa i filigranes, recordant els temps en què no hi havia ascensor i els senyors vivien en aquesta planta, la més noble. L'entresol, en canvi, no hi és. Aquests timbres ja no funcionen, però continuen allà, per si qualque dia tornen els temps dels porters-persona, més que conserges, amb la granera, l'estora per quan plou i el «saps que m'han dit que la del quart té una...». Sempre que passeu per devora un d'aquests timbres inservibles, pitjau-ne un. El que sigui. Potser despertareu sense sebre-ho l'esperit adormit del tercer segona. O potser sortirà el porter i vos renyarà amablement, per després explicar-vos que, anit passada...