Aviat s'associa el concepte de terra amb la gent, fins i tot amb la idea del mateix planeta. Territori, en canvi, és el concepte civilitzat de terra. No es pot entendre un territori sense la gent ni sense la idea que aquesta gent té de la seva terra. El mateix concepte vol dir ordenació, plasmació d'un país, d'un projecte de país, d'una idea sobre la seva contrada. Alts càrrecs del Govern reclamaren aturar les grues i el creixement, en una taula rodona, i manifestaren que la legislació és insuficient per frenar les 40.000 places noves que es fan cada any. La proposta respon a una idea de sostenibilitat turística, com una idea diferent pot respondre a un projecte globalitzat i purament especulatiu. És ben segur que seguirem molts d'anys utilitzant eufemismes per parlar de territori i de gent i que les concepcions teòriques del país seran polítiques i polèmiques. Però els problemes es poden plantejar a nivell ben real i numèric: no hi ha recursos suficients per tanta gent. La realitat de la població no és el que diuen les administracions. Els padrons es tanquen a darreries d'any i no donen a conèixer fins l'any següent les xifres de població de dret, que són les que empra l'estat per repartir serveis i diners. Les xifres de població de fet, aquí i ara, res tenen a veure amb les xifres que s'utilitzen habitualment. Tranquil·lament i en veu baixa es diu que Mallorca sosté de cap a cap d'any el milió de població estable. Així doncs, manejant xifres falses, parlam d'entelèquies, d'un país inexistent, figurat. I d'un territori irreal. I la cosa més fotuda és que el territori ni tan sols és de paper, de dret, de plànols, amb mides. Anar a l'ermita de Betlem i no topar amb xarxa elèctrica pot induir a pensar que encara hi ha molt territori per urbanitzar o per salvar de la urbanització. Són dues maneres de salvar allò que no té salvació a la terra. Els salvadors de països, com els salvadors d'ànimes, sempre parlen de causes perdudes, de mites, d'utopies. Com els urbanitzadors es treuen pobles de la màniga. Avui per avui, no hi ha cap poble, per petit que sia, que es repensi en el seu terme i amb la gent que hi habita. El Pla Mirall, per exemple, ha fet més mal que una calabruixada. Però també hi ha qui es dedica a arreglar teulades.