Dimarts passat vaig tenir un nou exemple de la insondable ignorància castellana sobre aspectes més o manco definitoris de l'Espanya no castellana. La seqüència és la següent: noticiari de la una de Ràdio Nacional d'Espanya. Primera notícia: els senyors Ibarretxe i Mayor Oreja estan reunits per analitzar els resultats de les eleccions. Segona notícia: les plataformes basques per la pau presentaran una querella criminal contra el portaveu del PNB, que ha dit que estan finançades amb doblers dels fons reservats. Tercera notícia (i per tant s'ha de suposar que tercera en importància del dia): un grup de valencians residents a Colòmbia s'han dirigit al Consell Valencià de Cultura demanant que els aclareixi si la designació «paella» es refereix al plat en si o al recipient en el qual es cuina aquest plat! Això ja és greu, perquè indica la «profunda» valencianitat de tals valencians (que fins i tot podrien tenir nassos de voler votar a les eleccions autonòmiques i municipals!). Però més trist és encara sentir els substanciosos comentaris dels locutors de Ràdio Nacional d'Espanya, que deien que a la fi, amb el veredicte dels senyors del Consell Valencià de Cultura, els era possible assabentar-se que «paella» designa les dues coses, el plat i el recipient en el qual es cuina. Tan fàcil com era consultar un diccionari català-castellà, que n'hi ha a betzef, i comprovar que «paella» és el nom català de la «sartén»! Així s'haurien pogut estalviar infectar el seu caríssim idioma universal amb el barbarisme (molt més bàrbar, m'imagín, en aquest cas, perquè és un catalanisme) que suposa inventar-se la paraula «paellera». Però no, després d'anys agombolant la seva ignorància, han hagut de venir uns valencians molt desvalencianitzats amb una consulta capciosa, per no dir estúpida, per il·lustrar-los. Segur que aquests mateixos senyors, si un mallorquí digués que no té ni idea de què és la sidra o que no sap on és el Guadalete, el titllarien d'ignorant i es demanarien com és possible que un espanyol no sàpiga aquestes coses. Però ells es poden permetre el luxe de no saber què és una paella, i encara donar lliçons d'espanyolitat. Segueix vigent el plany d'Antonio Machado quan deia que «Castilla miserable/ ayer dominadora/ envuelta en sus andrajos/ desprecia cuanto ignora». Pel seu mal cap ha deixat d'ésser dominadora; amb el seu esforç, però també amb la solidaritat de tots, ha deixat d'ésser miserable. Però segueix menyspreant olímpicament el que ignora. En temps d'En Franco, es va publicar una disposició del Ministeri de Comerç per regular la comercialització de la taronja. A l'exportació hi anaven la navel i altres exquisideses. I la disposició acabava dient: «La clase denominada 'rebuig' se destina al consumo nacional». Aquells annerots no tenien ni idea de què volia dir «rebuig». Però bé, això era en temps d'En Franco. Serà possible que en vint-i-tants anys d'Estat de les Autonomies no haguem avançat ni una passa? Quina creu, Senyor! PS: Ara que el tema Mapau està damunt la taula, aquests valencians de Colòmbia m'han fet pensar que l'article 8 de l'Estatut, quan parla de les comunitats balears establertes fora del territori de la Comunitat Autònoma, diu que el seu reconeixement «en cap cas no comportarà la concessió de drets polítics». Supòs que el dret polític per excel·lència és el dret de vot, que segons l'Estatut no els pot ésser reconegut. Supòs, també, que si a pesar d'això se'ls ha reconegut, es deu a la Llei estatal. Però tal Llei és aplicable a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, i no sembla que pugui imposar un dret a nivell autonòmic que no reconeix la Llei Orgànica que és l'Estatut. Però bé, ni som jurista ni me lleu anar darrere consultes d'un tema que tampoc no em fa ni fred ni calor. Tanmateix, després de l'operació Mapau, tots hauran quedat escalivats.