La roda de premsa oferta aquesta setmana per Mateu Alemany i
Luis Aragonés forma ja part de la història de la comunicació
d'aquest país. L'encert de Telenova d'oferir-ne una bona part, ens
va permetre gaudir del que aquell dia era la notícia: la cara dels
periodistes d'esports, entre al·lucinats i indignats. Aragonés i
Alemany havien aconseguit callar tres mesos la decisió d'abandonar
el club per part del tècnic, tot i el contacte diari que existeix
entre un entrenador de primera Divisió i els cronistes esportius.
La gran pregunta és per què. I per suposat que la feren mil vegades
els periodistes, però l'habilitat d'«el sabio» fou una nova lliçó
de com no dir res, acabant la meitat de les frases amb «...i tal».
I per tant, quan la resposta no arriba, quan arriben mitges
veritats, no queda més remei que reflexionar en veu alta. I ja no
només demanar-se per què se'n va Aragonés, sinó fins i tot
aprofitem l'avinentesa i demanem-nos quin model de club ens
pertoca. No dic quin model de club volem, perquè per desitjar que
no quedi, sinó a quin podem arribar.
És evident que amb els recursos econòmics que es disposen
actualment, el Mallorca està registrant unes temporades
excel·lents, molt per damunt del que caldria esperar «sobre el
paper». I darrere això no hi ha altra cosa que una bona gestió... i
una mica de sort. Una bona gestió perquè no ha estat un any. Ja són
un parell les temporades exitoses, i això vol dir qualque cosa. Es
compren jugadors a preus molt bons, en alguns casos, joves que
després són venuts per molts més doblers. En altres casos,
futbolistes que arriben al final de la seva carrera i que semblen
recuperar la joventut tot just vestir els colors vermellons. Un
negoci rodó, però sens dubte també perillós. El Mallorca es troba
entre els grans clubs espanyols a dia d'avui, si bé no ens hem de
deixar enganyar. El pressupost arriba on arriba, i no sempre les
compres seran tan profitoses. Els joves no funcionaran tant i no
els vendrem tan cars, i no sempre trobarem veterans que beguin
l'elixir de l'eterna joventut. Llavors, la realitat ens tornarà a
col·locar a la taula classificatòria. I vostès diran, i què té a
veure tot això amb Aragonès?
Probablement molt. Els tècnics que arriben a Mallorca
descobreixen moltes coses bones, i al·lucinen de la rentabilitat
economicoesportiva del club, però no solen rebre contestacions
afirmatives quan el que reclamen són figures consagrades. El
pressupost comanda, i la gestió responsable de l'equip d'Alemany
s'imposa. Ara bé, si es vol canviar aquest model i planificar un
club gran sense estar pendents de les circumstàncies, segurament ha
arribat el moment. Ara que les coses van bé, i que el Mallorca ha
rebentat el seu propi sostre, és hora de reflexionar sobre quin
club es pot aconseguir.
Asensio va treure el Mallorca de la marginació a què l'havia
sotmès el mallorquí. Però és evident que no n'hi ha prou, i no es
pot demanar més al seu grup empresarial. Ha arribat l'hora que el
sector turístic s'impliqui en el que pot ser el millor cartell
d'aquesta Illa a l'exterior. Seria qüestió de rebaixar només una
mica els pressupostos que actualment es destinen a balearitzar el
Carib, i altres destinacions. Seria una nova manera (potser la
primera) de comprometre's amb la terra que han i estan sucant. Bé,
la segona. La primera va ser comprar un vaixell al rei.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.