La roda de premsa oferta aquesta setmana per Mateu Alemany i Luis Aragonés forma ja part de la història de la comunicació d'aquest país. L'encert de Telenova d'oferir-ne una bona part, ens va permetre gaudir del que aquell dia era la notícia: la cara dels periodistes d'esports, entre al·lucinats i indignats. Aragonés i Alemany havien aconseguit callar tres mesos la decisió d'abandonar el club per part del tècnic, tot i el contacte diari que existeix entre un entrenador de primera Divisió i els cronistes esportius. La gran pregunta és per què. I per suposat que la feren mil vegades els periodistes, però l'habilitat d'«el sabio» fou una nova lliçó de com no dir res, acabant la meitat de les frases amb «...i tal». I per tant, quan la resposta no arriba, quan arriben mitges veritats, no queda més remei que reflexionar en veu alta. I ja no només demanar-se per què se'n va Aragonés, sinó fins i tot aprofitem l'avinentesa i demanem-nos quin model de club ens pertoca. No dic quin model de club volem, perquè per desitjar que no quedi, sinó a quin podem arribar.
És evident que amb els recursos econòmics que es disposen actualment, el Mallorca està registrant unes temporades excel·lents, molt per damunt del que caldria esperar «sobre el paper». I darrere això no hi ha altra cosa que una bona gestió... i una mica de sort. Una bona gestió perquè no ha estat un any. Ja són un parell les temporades exitoses, i això vol dir qualque cosa. Es compren jugadors a preus molt bons, en alguns casos, joves que després són venuts per molts més doblers. En altres casos, futbolistes que arriben al final de la seva carrera i que semblen recuperar la joventut tot just vestir els colors vermellons. Un negoci rodó, però sens dubte també perillós. El Mallorca es troba entre els grans clubs espanyols a dia d'avui, si bé no ens hem de deixar enganyar. El pressupost arriba on arriba, i no sempre les compres seran tan profitoses. Els joves no funcionaran tant i no els vendrem tan cars, i no sempre trobarem veterans que beguin l'elixir de l'eterna joventut. Llavors, la realitat ens tornarà a col·locar a la taula classificatòria. I vostès diran, i què té a veure tot això amb Aragonès?
Probablement molt. Els tècnics que arriben a Mallorca descobreixen moltes coses bones, i al·lucinen de la rentabilitat economicoesportiva del club, però no solen rebre contestacions afirmatives quan el que reclamen són figures consagrades. El pressupost comanda, i la gestió responsable de l'equip d'Alemany s'imposa. Ara bé, si es vol canviar aquest model i planificar un club gran sense estar pendents de les circumstàncies, segurament ha arribat el moment. Ara que les coses van bé, i que el Mallorca ha rebentat el seu propi sostre, és hora de reflexionar sobre quin club es pot aconseguir.
Asensio va treure el Mallorca de la marginació a què l'havia sotmès el mallorquí. Però és evident que no n'hi ha prou, i no es pot demanar més al seu grup empresarial. Ha arribat l'hora que el sector turístic s'impliqui en el que pot ser el millor cartell d'aquesta Illa a l'exterior. Seria qüestió de rebaixar només una mica els pressupostos que actualment es destinen a balearitzar el Carib, i altres destinacions. Seria una nova manera (potser la primera) de comprometre's amb la terra que han i estan sucant. Bé, la segona. La primera va ser comprar un vaixell al rei.
