Hi ha moments en què la vida política necessita mans artesanes i una mica d'inspiració artística, un pèl de força creadora. Hi ha mans -o ja no n'hi ha?- que saben brodar amb fil d'or, mans admirables que creen les fantasies més afiligranades en tapisos i estores. A la vida política hi ha molts de manotes, o sia personatges dotats d'unes mans més maldestres que els peus d'un porc.
No és difícil detectar que ara vivim, en aquesta comunitat, un d'aquests moments en què present i futur s'han de tractar amb mans de seda. Tot el xum-xum polític és ple de preguntes, de previsions i d'expectatives entorn de la formació dels governs dels consells i dels ulls de poll que es puguin anar trepitjant.
És possible que la imatge de l'ull de poll trepitjat no sigui
suficient i ens hàgim de servir d'una altra imatge més dramàtica,
la ferida. Una ferida pot fer sang, per exemple; de fet, per
merèixer aquest nom, diríem que ha de fer sang: molta o no tanta,
però sang. Sembla inevitable.
En política, els bons sentiments són una rèmora i el seny pot ser
un llast. La qüestió és regir-se, no per les conviccions, sinó per
les conveniències, però fer-ho amb profit, amb una certa dosi
d'intel·ligència pràctica. Els bons negociants no salven el món,
però saben que de vegades han de simular alguns grams d'humanitat
per treure més profit d'una situació determinada. La pregunta
podria ser si tots, absolutament tots els actors d'aquesta, fins
ara, magnífica alta comèdia coneixen els beneficis que els pot
reportar una aparent generositat en la negociació. La misse en
scène d'ara mateix és funcional i atractiva per a una gran majoria
d'habitants d'aquest país, però tot s'hi ha de desenvolupar amb
acurada milimetració. Un sol instrument pot enviar a pondre tota la
feina d'una gran simfònica. L'ajornament en dos segons d'una
entrada o d'un mutis pot posar al descobert relacions esmusses,
febleses letals.
Des de fora sembla que es viu aquesta situació amb més suspens que no des de dins. Els governants han après a fer bona cara, a simular una productiva serenitat. Deuen ser conscients que per a ells, donades les especificitats de cada integrant de la colla, la campanya electoral és a punt de començar. Però semblen, només semblen, ignorar-ho o no dar-hi cap importància, tot i que deuen saber que qualsevol crui pot acabar per esbucar la casa.