Prostitució, un altre cop

Això es veia venir. La desaparició de les dones al carrer no ha estat conseqüència d'unes polítiques per donar sortida, solució a una situació complexa pels diferents elements que hi concorren i que conseqüentment requereix intervencions des de diferents instàncies, això sí, amb coordinació entre aquests. El fred d'aquets mesos d'hivern va obligar les prostitutes a cercar llocs més càlids que les alliberàs del fred de la nit. Arribat el bon temps la situació de la prostitució al carrer es torna a reproduir.

Les preguntes que em vénen al cap són: Quin seguiment social s'ha fet per part de totes les administracions competents? Què ha fet la policia per trobar, empresonar, desfer... les màfies organitzades que trafiquen amb les dones? Quantes dones han pogut optar a altres mitjans de subsistència gràcies a les actuacions abans esmentades?

És comprensible per tant, la crispació de veïnats del carrer Velázquez i tenen tota la raó quan surten al carrer per reclamar el seu dret al descans nocturn i tenir tranquil·litat al barri.

Dit això, no seria fidel a mi mateixa, és més, seria covard per la meva part si no deixàs constància del que sempre he dit quan m'han demanat opinió sobre el tema de la prostitució. No podem oblidar que aquestes dones són víctimes d'una societat, d'un món pobre, tan víctimes com els qui deixen la vida a les pateres o els qui estan condemnats a la fam, la malaltia..., a l'anomenat tercer món. Per això no ens agrada que es digui que tots som un poc o un molt corresponsables del positiu i del negatiu del nostre món, i que aquesta realitat ens obliga a tenir una mica, sols, una mica de comprensió cap a unes dones que són el que són precisament per la insolidaritat, l'avarícia, la manca d'escrúpols, i, perquè no, per la impassibilitat dels qui haurien d'actuar amb mesures preventives, socials i policials, abans que les situaciones desbordin generant reaccions de crispació.