Només el vaig cridar per saber de qui era el mòbil que més m'havia carregat la factura telefònica. Vam riure molt. L'endemà, l'amic Llorenç Móra ho explicà tot a la seva glosa diària. Però això no és res, comparat amb el clau que em foteren en una factura anterior. Diré com i per què: Faig amb en Miquel Nigorra un llibre biogràfic de la col·lecció «Mallorquins en diàleg» i ell manté, amb absoluta convicció, que no he de transcriure en català el que ell em diu en mallorquí. En resum, quan pregunto «qui és vostè, que em costen tan cares les telefonades» em contesta una veu en mallorquí: «Som en Miquel Nigorra, a Nova York...» Era la setmana del llibre en català a la ciutat dels gratacels i jo... enyorava un Woody Allen que m'ajudés a escriure en bon català en bon mallorquí d'en Nigorra. També vam riure...