Vet aquí unes reflexions de bon ciutadà: Una de fel: puc dir que el barri de Santa Catalina és el que més m'agrada i em fa mal al cor cada vegada que hi aixequen un nou búnquer. Just ara, davant de l'hostal Cuba n'estan bastint un de digne de la mentalitat del Valle de los Caídos.
Una de mel: al cap de cantó del carrer de Sant Magí i carrer de
Son Cotoner han plantat un arbret.
Una de fel: les parades d'autobús de la plaça del Progrés no tenen
horari i les pantalles obsoletes continuen fent un aspecte
d'abandó. Els autobusos passen quan volen.
Una de mel: els autobusos blaus són molt còmodes, tenen dues portes de sortida i són baixos facilitant la pujada. Una de fel: estan alçant un altre búnquer en primera línia del Jonquet. Han tapat la vista a totes les terrassetes de la plaça del Vapor i a moltes cases del carrer de Sant Magí. Ofeguen brutalment el barri.
Una de mel: la baixada de la Faixina fins a la Seu, arran de murada és agradabilíssima. Les palmeres mig calbes que hi ha ara no fan ombra. Tal vegada un dia seran substituïdes per una filera de pins i deixaran la part de murada lliure d'arbres.
Una de fel: els fanals de la Riera són d'un kitch admirable, són
anacrònics i anatòpics. Crec, jo.
Una de fel: a l'ajuntament, a Cort, he suggerit al guàrdia de
l'entrada que em parlava en un dialecte castellà, llengua
d'«encuentro», que es podria integrar. M'ha dit que «Ettamo' en
Eppaña». Si ser espanyol vol dir renunciar a la meva llengua a la
meva terra m'estim més no ser-ho.
Una de fel: el dia 1 de maig s'esbuquen dues cases veïnes de ca
meva. Un regiró de mort.
I aquí un etcètera per no cansar-vos. Ja he dit la meva i qui
m'hauria d'escoltar que m'escolti. Cordialment:
