L'article de les normes urbanístiques de Calvià que regula la
programació anual de llicències ha aixecat un intens i interessant
debat. El tema és una mica àrid, però val la pena que ens hi aturem
una mica. Bàsicament, la proposta consisteix a delimitar un numerus
clausus de places residencials i turístiques que es poden construir
en un any. Per fer-ho possible, l'Ajuntament, quan concedeix una
llicència, a més d'establir un termini abans del qual les obres han
d'estar acabades (com fan fins ara totes les llicències) podrà
establir un termini abans del qual les obres no es poden iniciar.
D'aquesta manera, es pot regular des de l'ajuntament el ritme de
creixement urbanístic.
La incorporació definitiva d'aquest article al Pla General
d'Ordenació Urbana de Calvià està pendent d'aprovació per part de
la Comissió Insular d'Urbanisme. Les posicions dels diferents
partits són conegudes, de la mateixa manera que és conegut el
sentit de l'informe jurídic emès pel Consell Consultiu. Aquest
òrgan afirma que l'administració municipal no pot condicionar en
aquest sentit un acte de naturalesa tan reglada com és la concessió
de llicències en sòl urbà. És un argument, òbviament, però ja se
sap que l'entramat normatiu està sotmès a moltes interpretacions, i
l'Ajuntament de Calvià ha aportat informes de prestigiosos
urbanistes en sentit contrari al del Consultiu. Hi ha, a més,
sentències judicials favorables a aquesta norma urbanística.
D'aquestes sentències i d'aquests informes, ens podem quedar amb
dos arguments bàsics. El primer, que si un ajuntament té el poder
de decidir on es pot edificar i on no, amb més motiu ha de poder
condicionar temporalment l'exercici d'aquest dret. El segon, que
l'interès comú de preservació de l'entorn pot modular un dret
particular (el dret a edificar) que ni tan sols és negat sinó
ordenat en el temps.
L'interès del tema va molt més enllà de la seva aplicació al cas
de Calvià. Allò que està damunt la taula, i allò que ens ha
d'interessar, és la generalització de la mesura al conjunt de les
Illes. El conseller d'Obres Públiques ja ha parlat d'una Llei del
Sòl que possibiliti que els ajuntaments adoptin aquesta mesura.
Això és, com es diu d'altres coses, positiu però insuficient.
Positiu, perquè dóna cobertura jurídica als municipis que ho
vulguin fer (un dels arguments contra la norma de Calvià és que cap
llei li ho permetia). Insuficient, perquè el que que és necessari
és fer-ho, de manera efectiva (és a dir, fixar quotes), per al
conjunt de les Illes, cosa que hauria de fer una reforma de les
Directrius d'Ordenació Territorial.
La programació anual de llicències suscita alguns dubtes sobre
què es veu afectat i què no. La proposta de Calvià és un model a
partir del qual treballar. Les llicències afectades són aquelles
que suposen increment de places residencials o turístiques: no es
comptabilitzen els equipaments (una llicència per a una escola, per
exemple) ni les reformes que no signifiquin augment de places. Hi
ha aspectes interessants, com l'exclusió dels habitatges de
protecció oficial, i n'hi ha que constitueixen "forats" a
l'efectivitat de la norma, com és el fet que quedi circumscrita al
sòl urbà.
L'aplicació de la programació anual de llicències al conjunt de
les Illes ens interessa perquè és una via possible d'enfrontar una
situació d'emergència urbanística. Fins ara, cada mesura
urbanística ha suposat una retallada de sostre de població: la
primera moratòria del Consell, les DOT, la segona moratòria del
Consell. Totes són passes, una altra vegada, positives però
insuficients. Salvam territori, reduïm l'horitzó de massificació,
però les 40.000 places anuals segueixen caient implacables. El
numerus clausus permetria incidir sobre el ritme d'incrementació
del territori de manera efectiva. Si la quota anual es fixa en
termes de percentatge sobre les places residencials i turístiques
construïdes, es podria establir un límit de l'1 % anual de
creixement per a cada municipi. Suposant que tots esgotassin les
posibilitats, això podria suposar unes 20.000 noves places a l'any
(partint de les xifra del govern segons la qual hi ha 1.636.015
places construïdes, per sota de la real perquè no inclou les places
residencials en sòl rústic). És a dir: podria rebaixar a la meitat
el nombre de grues. I una darrera cosa: s'ha dit sovint que les
actuacions urbanístiques no s'anuncien, sinó que es fan. Per tant
(i com que les DOT són una llei i el tràmit legislatiu es curt) ho
hauríem de fer, ja, amb una norma cautelar. Seria una excel·lent
manera de passar l'equador de la legislatura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.