Aquesta columna està tancada per vacances. Aquests darrers dies, quan l'ha signada aquest mateix subjecte, ha funcionat com si fos una màquina de mirindas. O sigui, que és de gelera. Amb els temes «de gelera» s'ha d'anar amb compte, perquè pots escriure una setmana abans una dissertació sobre l'estat del pacte de progrés i que quan sigui l'hora de publicar-la el pacte de progrés hagi tancat per vacances, també. O dir «Ibarretxe tal o Ibarretxe qual», sense pensar que les eleccions basques hauran passat quan això es publiqui, i el lector se sentirà com si anàs a una màquina de cocacoles a comprar una fanta i li sortís una mirinda. Les geleres de temes són com les geleres de veritat. Un s'arrisca a ficar-hi un tema i que quan el treuen hagi mutat. Com els talls de pernil dolç del fons del primer prestatge, que no se sap com, però caminen. El millor amb aquests temes, que fan pudor, com el tema alemanys a les Illes, relació govern-hotelers o estat del camp a Mallorca, és llençar-los a la compostadora, i a veure què surt quan es pudreixi, o esperar que qualque polític l'actualitzi. Els polítics actualitzen tots aquests temes perquè ells també tenen gelera, i cambres conservadores d'alta potència. El senyor Niupol és un aficionat, devora els polítics. Un altre recurs a l'hora de fer columnes és emprar capsuletes d'avecrem, en forma de cites, ocurrències que vas anotant en un quadern o idees estojades. Les capsuletes van molt bé un moment donat quan vols omplir dues línies: un clàssic sempre queda bé. Entafarres un Heràclit i quedes com un senyor. El que passa és que no tot serveix: la magdalena de Proust, per exemple, ja cansa. Les cites que sempre van bé són les misògines de Dashiel Hammet, o qualque sortida cinenegresca. Les capsuletes, però, tenen l'inconvenient que vicien l'article i al final sempre té el mateix gust. Ho diu sempre la padrina. Sigui com sigui, aquest és un article congelat. Qualcú l'haurà ficat al microones i "clinc" au, ja el tenim aquí. Un text de gelera, tancat per vacances.