Visca la veritat!

14/05/01 0:00

Supòs que la figura del rei o reina deu ser una de les mes admirades pels infants i per alguns majors, per a mi era així. Poder viatjar constantment, poder gaudir d'una paga fixa durant tota la meva vida i gaudir de certs privilegis en feien pensar que aquesta era la millor professió a la qual un ciutadà podia optar. Després vaig esbrinar que la figura del rei era atorgada en herència de pares a fills, fet que no és d'estranyar, ja que si els pares desitgen el millor pels fills, què millor que atorgar-li la plaça de rei... jo vaig optar per simpatitzar amb els republicans, ja que com a mínim no volia mantenir al càrrec una persona que no hagués de menester superar cap classe d'opcions per conservar uns privilegis per a mi injusts.

Amb tot, vull deixar clar que personalment no tenc res en contra del senyor Joan Carles, rei de Espanya. Crec això sí, que podria dedicar un poc de temps a esbrinar el que feren els seus ancestres a les Amèriques i a les anomenades comunitats històriques, a més d'altres com la nostra que no s'han fet mereixedores d'aquesta denominació; per repassar els discursos que li escriuen des de l'anomenat Ministeri de Cultura, abans de llegir-los públicament. Faig referència al que va llegir a l'entrega del darrer premi Cervantes, en el qual deia que «nunca fue la nuestra una lengua de imposición sinó de encuentro, a nadie se le obligó a hablar en castellano». Un tema que crec que li podria resultar interessant repassar podria ser el del Decret de Nova Planta de Felip V del 1716.

Una Espanya plurinacional no pot crear-se des de la negació de fets succeïts. La llengua castellana no en té cap responsabilitat del mal ús que en puguin fer qualcuns dels seus parlants, això no obstant no eximeix de poder criticar l'actitud de aquests, des del 1714, passant per Franco. I encara ara podem trobar-hi casos, a la nostra comunitat i el mateix succeeix a altres comunitats.

Així i tot la meva dèria republicana fa que estigui més preocupat pel que es fa des del Ministeri de Cultura. Modestament crec que no és cultura el voler negar part de la història de l'Estat espanyol.

Però el que crec realment trist és el fet d'utilitzar un acte en què es ret homenatge al senyor Cervantes per negar l'innegable. Seria més honest que no s'escudassin en personatges d'una qualitat que ells probablement desconeixen.

Joan Ramon Bosch. Pollença.