La primera conclusió dels comicis bascs d'ahir és que malgrat la duríssima escomesa centralista dels darrers mesos, el PNB ha obtingut els resultats més importants de tota la seva història amb un índex de participació sense precedents i en una conjuntura molt difícil. L'avanç del nacionalisme pacífic és inqüestionable i memorable.
La segona conclusió és que radicalisme aferrissat d'Euskal Herritarrok, donant suport a la lluita armada, ha perdut terreny de manera palpable i és el gran vençut d'aquests comicis, encara que el suport electoral que manté i que està "que ningú no ho oblidi" per sobre del deu per cent dels vots, fa que la majoria absoluta del Parlament basc estigui en mans de nacionalistes per molt dolentes que siguin en l'actualitat les relacions entre PNB i EH. Des d'aquesta perspectiva, la pau és més possible que mai, però una pau negociada i segellada sota una ikurrinya més alta i orgullosa que mai.
La tercera conclusió és el fracàs total i absolut del discurs espanyolista i messetari del PP, que ha acabat per mobilitzar en la seva contra capes mitjanes sense gaire inquietud política que, finalment, s'han sumat al camp nacionalista. Aznar volia molta gent votant i l'ha tenguda. Però la majoria dels nouvinguts als col·legis electorals han donat suport a Ibarretxe i no a ell. I els que han de reflexionar seriosament són el Govern central i Oreja sobre on van amb el seu discurs de tall serbi i la seva actitud prepotent i buida. També el PSOE ha de reflexionar, ja que ha quedat ancorat en la seva clientela fixa, que contrasta amb l'increment de vots d'una imaginativa Esquerra Batua (IU), que fins i tot és possible que hagi rapinyat alguns vots a EH.
I la conclusió final d'aquestes eleccions és que el PNB, amb més dels quaranta per cent dels vots, té dret a formar Govern tal i com més li convengui, i ningú no li podrà discutir que ho faci en solitari o que estableixi els equilibris que consideri necessaris. Seu és l'èxit, i també d'un teixit social cada cop més convençut que no cedirà mai els drets assolits escoltant els cants de sirena d'un centralisme que tradicionalment ha facassat a Euskadi. A més, Madrid haurà de tenir més en compte que mai un PNB pacífic i sobiranista i, per molt que no li agradi a Aznar, ha d'aprendre a negociar de tu a tu amb els nacionalistes com passà a la transició democràtica. La retòrica del menyspreu i la utilitzció de la Constitució com a escut per intentar retallar els drets inalienables de les nacionalitats històriques és una prova de ceguera que, com hem vist, es paga molt cara a les urnes.
