La primera conclusió dels comicis bascs d'ahir és que malgrat la
duríssima escomesa centralista dels darrers mesos, el PNB ha
obtingut els resultats més importants de tota la seva història amb
un índex de participació sense precedents i en una conjuntura molt
difícil. L'avanç del nacionalisme pacífic és inqüestionable i
memorable.
La segona conclusió és que radicalisme aferrissat d'Euskal
Herritarrok, donant suport a la lluita armada, ha perdut terreny de
manera palpable i és el gran vençut d'aquests comicis, encara que
el suport electoral que manté i que està "que ningú no ho oblidi"
per sobre del deu per cent dels vots, fa que la majoria absoluta
del Parlament basc estigui en mans de nacionalistes per molt
dolentes que siguin en l'actualitat les relacions entre PNB i EH.
Des d'aquesta perspectiva, la pau és més possible que mai, però una
pau negociada i segellada sota una ikurrinya més alta i orgullosa
que mai.
La tercera conclusió és el fracàs total i absolut del discurs
espanyolista i messetari del PP, que ha acabat per mobilitzar en la
seva contra capes mitjanes sense gaire inquietud política que,
finalment, s'han sumat al camp nacionalista. Aznar volia molta gent
votant i l'ha tenguda. Però la majoria dels nouvinguts als
col·legis electorals han donat suport a Ibarretxe i no a ell. I els
que han de reflexionar seriosament són el Govern central i Oreja
sobre on van amb el seu discurs de tall serbi i la seva actitud
prepotent i buida. També el PSOE ha de reflexionar, ja que ha
quedat ancorat en la seva clientela fixa, que contrasta amb
l'increment de vots d'una imaginativa Esquerra Batua (IU), que fins
i tot és possible que hagi rapinyat alguns vots a EH.
I la conclusió final d'aquestes eleccions és que el PNB, amb més
dels quaranta per cent dels vots, té dret a formar Govern tal i com
més li convengui, i ningú no li podrà discutir que ho faci en
solitari o que estableixi els equilibris que consideri necessaris.
Seu és l'èxit, i també d'un teixit social cada cop més convençut
que no cedirà mai els drets assolits escoltant els cants de sirena
d'un centralisme que tradicionalment ha facassat a Euskadi. A més,
Madrid haurà de tenir més en compte que mai un PNB pacífic i
sobiranista i, per molt que no li agradi a Aznar, ha d'aprendre a
negociar de tu a tu amb els nacionalistes com passà a la transició
democràtica. La retòrica del menyspreu i la utilitzció de la
Constitució com a escut per intentar retallar els drets
inalienables de les nacionalitats històriques és una prova de
ceguera que, com hem vist, es paga molt cara a les urnes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.