Ara que ja escolaritzam fins i tot els cans, podríem continuar per escolaritzar els propietaris dels animals. Hauríem de fer-los entrar al cap, per exemple, que un pis de 60 metres quadrats no és el millor espai perquè hi visqui una parella, la sogra d'ella quan visita la ciutat i un mastí napolità. Si no hagués estat per la campanya dels skin heads per desprestigiar els rottweiler, probablement el ca de moda seria un rottweiler, que almanco la pell no li fa arrugues. Les arrugues del mastí napolità adult són ideals per guardar-hi coses si en el pis et falta espai. Per això la parella en qüestió s'estima més tenir-ne un que, per exemple, un bobtail. Entre els pèls del bobtail també s'hi poden guardar coses, però es perden com un gra d'arròs en un plat d'espagueti. A més, dutxar-lo és un cristo. «Que et penses que el dutxen a casa?» N'hi ha un que du el dogo cada diumenge a una benzinera del polígon per dutxar-lo en l'autoservei de neteja. És més barat que a la perruqueria canina. Primer el rebeja, després l'ensabona amb la llança-raspall i després l'engomina amb la cera calenta. Surt amb uns cabells tan lluents que ni... (cap nom de polític: seria poc elegant mesclar polítics amb cans). El fet és que aquest mateix col·lega li va plantejar a la dona tenir un ca rater enlloc d'un dogo. Almanco a un ca rater el podrien castigar a la balconada. Per castigar el dogo a la balconada l'han d'estrènyer contra l'embandolat , amb el perill que això comporta, i deixar una finestra oberta perquè pugui moure la cua. Això amb un pequinès no passaria; fins i tot el podrien castigar dins del microones. El que passa és que el ca, com altres tantes coses de la vida, és un aparador de l'estatus de la família. Passejar amb un ca grossot dóna a entendre que tens espai, a ca teva, encara que no en tenguis. És com menar un sedan alemany; ningú no sabrà mai que encara l'estaràs pagant quan aboleixin l'euro. La qüestió és: si el ca ha de passar tot el dia sol a un pis de 50 metres quadrats i encara no l'has ensenyat a fer la bugada, per què el martiritzes, pobre? És una pregunta que potser ens podríem respondre tots plegats després d'haver passat per l'escola. Amb els cans.