He seguit a distància, perquè no pot ser d'una altra manera, les
campanyes italiana i basca. Ho he fet per la premsa i això
segurament ha fet que el meu seguiment fos incomplet. Les
televisions espanyoles, en un aparent tractament informatiu, han
aprofitat fins el darrer dia per fer reportatges sobre el
terrorisme que no és el mateix que sobre el País Basc. La campanya
italiana, sense trampes, ha estat molt televisiva i el debat
polític s'ha reduït a una lluita d'eslògans. Tanmateix d'Itàlia
m'interessa sobretot la descomposició de l'antiga Olivera. He
llegit que si Berlusconi guanya ho farà més pels mèrits dels seus
adversaris que no pas pels propis. I clar, m'interessa per això de
fer-ne una comparació amb la nostra situació on governa una
amalgama de partits similar a la italiana. Els Olivers italians
arribaren al poder el 1996 amb l'experiència municipal al darrera i
la seguretat de tenir les «Mans netes». Cinc anys després els
italians segueixen desesperats perquè l'administració és com era:
lenta i allunyada dels problemes de la gent. Berlusconi, òbviament,
no té les mans netes i vol imprimir ritme d'empresa a
l'administració. L'enigma està en saber si l'electorat el
s'estimarà més a ell no tant pel que significa "un empresari
enriquit sense tradició política de cap casta" sinó per les
incapacitats dels Olivers. Això és el que m'interessa; la valoració
que l'electorat en pot fer de les expectatives no assolides.
Si la campanya italiana ha estat, pel que diuen, una campanya
buida conceptualment, no podem dir el mateix de la basca. Amb això
no vull dir que la crispació és el que ha omplert la campanya
basca. N'hi ha haguda molta de crispació, sobretot aquesta darrera
setmana, però entre tanta tensió ha estat possible escoltar algun
missatge que ens fa albirar esperança pel que fa a la distensió.
Abans, molt abans que ETA deixi de matar s'haurà d'haver treballat
per la distensió. Resulta frustrant haver d'admetre que els
terroristes no deixaran de matar... per ara. Això ens col·loca i
sobretot col·loca els bascos, en la desesperació perquè es fa
difícil treballar sabent que encara hi haurà atemptats. Ara be,
quin era el clima el 1998 que permeté la treva d'ETA? El pacte per
la sobirania i la política de reagrupament de presos. Cap de les
dues coses són avui possibles. Ibarretxe no vol tornar a Lizarra i
el ministeri d'Interior no fa comptes atracar presos al País Basc.
Així no hi ha distensió possible, però en quin dels dos punts hi
hauria avui més acord? En la sobirania o en el reagrupament?
Evidentment en el segon i seria una primera passa cap a la
distensió. Quines serien les posicions sobre aquest assumpte? EH no
hi pot estar mai en contra. Clarament a favor el PNB"EA i IU"EB.
Els populars ja sabem que estan en contra i els socialistes
dividits. No és mal d'entendre que els socialistes es mostrin
vacil·lants atesa la persecució a la qual els ha sotmès la banda
ETA. Tota aquesta gent no forma un bloc, però si que podrien
configurar una majoria al Parlament basc i un grup al Parlament
espanyol a favor del reagrupament. Aquesta possibilitat és el que
em fa dir que veig algun indici per a la distensió, que no és ni
tan sols diàleg, simplement és un canvi d'aires. Qui té més difícil
contribuir a la formació d'aquesta majoria són els socialistes
perquè per a ells és una opció tremendament difícil per mor de les
nafres que passegen. Cert que dins el socialisme el component PSOE
és fort, però no s'ha de subestimar el component PSE o EE. És més,
a favor de la distensió han parlat ni més ni menys que González i
Zapatero en els mítings de campanya.
Euskadi, emperò, no s'acaba afortunadament en les eleccions de
demà perquè els resultats per ells mateixos no resoldran el
conflicte per molt que s'afanyin a proclamar alguns dels polítics
que hi participen. La distensió, i més tard la pacificació
d'Euskadi, arribaran després de molt de diàleg i un cop arraconada
l'arrogància. A la distensió hi ha de contribuir també el respecte
escrupolós per a les actuals institucions basques sense que això
signifiqui cap renúncia a la possibilitat d'avançar en l'exercici
de l'autogovern. Qui respecte això avui a Euskadi? Sense dubte
PNB"EA i IU"EB. En canvi, no ho respecta el PP quan vol capgirar el
concert econòmic, l'escola, la policia i menysprea la llengua. No
ho respecta EH des del moment que no assisteix al Parlament. Ens
queda demanar, encara que pugui parèixer una impertinència, si el
PSOE"PSE"EE respecta i reconeix les institucions basques. És
obligat creure que sí, que les respecta seriosament i que fins i
tot creu que són l'instrument per exercir l'autogovern. Pot
aliar-se, encara que sigui conjunturalment amb qui no ho fa? Aquí
hi ha el meu dubte i segurament el de molts de socialistes bascos.
A partir de dilluns veurem quina és la talla política dels líders
del socialisme, uns líders nous que s'estrenen com a candidat a
lendakari i com a secretari general del partit. Que els déus els
siguin favorables!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.