He seguit a distància, perquè no pot ser d'una altra manera, les campanyes italiana i basca. Ho he fet per la premsa i això segurament ha fet que el meu seguiment fos incomplet. Les televisions espanyoles, en un aparent tractament informatiu, han aprofitat fins el darrer dia per fer reportatges sobre el terrorisme que no és el mateix que sobre el País Basc. La campanya italiana, sense trampes, ha estat molt televisiva i el debat polític s'ha reduït a una lluita d'eslògans. Tanmateix d'Itàlia m'interessa sobretot la descomposició de l'antiga Olivera. He llegit que si Berlusconi guanya ho farà més pels mèrits dels seus adversaris que no pas pels propis. I clar, m'interessa per això de fer-ne una comparació amb la nostra situació on governa una amalgama de partits similar a la italiana. Els Olivers italians arribaren al poder el 1996 amb l'experiència municipal al darrera i la seguretat de tenir les «Mans netes». Cinc anys després els italians segueixen desesperats perquè l'administració és com era: lenta i allunyada dels problemes de la gent. Berlusconi, òbviament, no té les mans netes i vol imprimir ritme d'empresa a l'administració. L'enigma està en saber si l'electorat el s'estimarà més a ell no tant pel que significa "un empresari enriquit sense tradició política de cap casta" sinó per les incapacitats dels Olivers. Això és el que m'interessa; la valoració que l'electorat en pot fer de les expectatives no assolides.

Si la campanya italiana ha estat, pel que diuen, una campanya buida conceptualment, no podem dir el mateix de la basca. Amb això no vull dir que la crispació és el que ha omplert la campanya basca. N'hi ha haguda molta de crispació, sobretot aquesta darrera setmana, però entre tanta tensió ha estat possible escoltar algun missatge que ens fa albirar esperança pel que fa a la distensió. Abans, molt abans que ETA deixi de matar s'haurà d'haver treballat per la distensió. Resulta frustrant haver d'admetre que els terroristes no deixaran de matar... per ara. Això ens col·loca i sobretot col·loca els bascos, en la desesperació perquè es fa difícil treballar sabent que encara hi haurà atemptats. Ara be, quin era el clima el 1998 que permeté la treva d'ETA? El pacte per la sobirania i la política de reagrupament de presos. Cap de les dues coses són avui possibles. Ibarretxe no vol tornar a Lizarra i el ministeri d'Interior no fa comptes atracar presos al País Basc. Així no hi ha distensió possible, però en quin dels dos punts hi hauria avui més acord? En la sobirania o en el reagrupament? Evidentment en el segon i seria una primera passa cap a la distensió. Quines serien les posicions sobre aquest assumpte? EH no hi pot estar mai en contra. Clarament a favor el PNB"EA i IU"EB. Els populars ja sabem que estan en contra i els socialistes dividits. No és mal d'entendre que els socialistes es mostrin vacil·lants atesa la persecució a la qual els ha sotmès la banda ETA. Tota aquesta gent no forma un bloc, però si que podrien configurar una majoria al Parlament basc i un grup al Parlament espanyol a favor del reagrupament. Aquesta possibilitat és el que em fa dir que veig algun indici per a la distensió, que no és ni tan sols diàleg, simplement és un canvi d'aires. Qui té més difícil contribuir a la formació d'aquesta majoria són els socialistes perquè per a ells és una opció tremendament difícil per mor de les nafres que passegen. Cert que dins el socialisme el component PSOE és fort, però no s'ha de subestimar el component PSE o EE. És més, a favor de la distensió han parlat ni més ni menys que González i Zapatero en els mítings de campanya.

Euskadi, emperò, no s'acaba afortunadament en les eleccions de demà perquè els resultats per ells mateixos no resoldran el conflicte per molt que s'afanyin a proclamar alguns dels polítics que hi participen. La distensió, i més tard la pacificació d'Euskadi, arribaran després de molt de diàleg i un cop arraconada l'arrogància. A la distensió hi ha de contribuir també el respecte escrupolós per a les actuals institucions basques sense que això signifiqui cap renúncia a la possibilitat d'avançar en l'exercici de l'autogovern. Qui respecte això avui a Euskadi? Sense dubte PNB"EA i IU"EB. En canvi, no ho respecta el PP quan vol capgirar el concert econòmic, l'escola, la policia i menysprea la llengua. No ho respecta EH des del moment que no assisteix al Parlament. Ens queda demanar, encara que pugui parèixer una impertinència, si el PSOE"PSE"EE respecta i reconeix les institucions basques. És obligat creure que sí, que les respecta seriosament i que fins i tot creu que són l'instrument per exercir l'autogovern. Pot aliar-se, encara que sigui conjunturalment amb qui no ho fa? Aquí hi ha el meu dubte i segurament el de molts de socialistes bascos. A partir de dilluns veurem quina és la talla política dels líders del socialisme, uns líders nous que s'estrenen com a candidat a lendakari i com a secretari general del partit. Que els déus els siguin favorables!