Damià Quetglas

Convivencialitat

Damià Quetglas11/05/01 0:00

Diuen que és una qualitat de la vida moderna; com l'estat, la seva forma d'administració. Les societats, però, podem viure sense govern en un dimensions més petites i a escaire i amb la connivència dels poders. És evident. Però ha estat més habitual que els col·lectius fossin sotmesos a governs de força per convinença. L'administració per part de governs basats en el principi que els perills de la llibertat són preferibles a les seguretats de la servitud són els qui responen al principi de la convivència com a virtut civil. Reclamar la primera forma de govern, moltes vegades, dóna peu als autoritaris a endossar-nos la segona. Tan necessàries com les eleccions són les garanties o drets individuals i de grups, per força, minoritaris, que impedeixin als connivents i als convinguts controlar les seves accions vitals. I no necessàriament polítiques.

Un exemple pràctic. Deixar el cotxe arraconat era pràctica habitual, fàcil i convivencial. Aparcar ha esdevingut una acarnissada lluita diària motiu de conflicte i de ruptura de convivència no tant a causa de la multiplicació del parc mòbil, com per les connivències de reservats i la multiplicacions de reglaments que convenen als qui manen. Inca, per exemple, és caòtica per obres i guals, més que pel trànsit. Un operari de monopoli elèctric elevat a la categoria de kappo no té més ocurrència que perseguir conductors, que no poden recuperar el vehicle si no duen l'import exacte per satisfer el preu de la grua perquè els 'moni"cipals' no tenen potestat per tenir una caixa. I el batle fa els ulls grossos a una corrupció mafiosa que permet als comerciants del centre i funcionaris varis que deixen amb el bitllet d'ORA la tarja personal o del seu establiment. Una pràctica que tothom coneix, com l'aparcament reservat davant el negoci d'un familiar del regidor Torres. Són connivències i conveniències que trenquen una immediata convivència. En altres paraules, el sistema legal s'ha de limitar a garantir les llibertats de tots. Quan és desviat interessadament d'aquesta finalitat, comença la tirania. I els tirans acaben desemmascarats i caiguts. El paper de multa és poc ferma.