M'haurà d'escoltar la pròxima persona que es torni a escandalitzar de les conductes polítiques dels ciutadans nord-americans des de la perspectiva orgullosa de qui viu a un país immune a determinades pràctiques. La vida sentimental de l'hereu a la Corona espanyola ha passat de la crònica rosa a les planes d'informació política dels diaris. Una ciutadana noruega, Eva Sannum, està patint un escorxament mediàtic amb argumentacions de tipus carpetovetònic amb la idea que la finalitat "se suposa que salvar la monarquia" justifica l'ús de tota mena de mitjans. Si fos tan lesiva per als interessos del país, bastaria que el rei i/o el Parlament espanyols denegassin el preceptiu permís al Príncep, el qual, d'altra banda, si vol regnar, ha de tenir assumit que la corona té aquest preu. Els impulsors d'aquesta campanya, porca com poques, es fan passar per portaveus de la Casa Reial sense que ningú no hagi sortit a desautoritzar-los. I, francament, com afirmava la setmana passada un senyor molt sensat, l'únic que es demana a la monarquia és que no doni problemes. De moment, però, cap grup parlamentari ha demanat que es desmenteixi l'acceptació dels reis a un setge que atempta contra els drets elementals que la Constitució reconeix a tots els ciutadans en general i, en particular, a les dones. Izquierda Unida, tan atrevida habitualment, calla amb l'excusa que és una opció republicana, mentre que es linxa Eva Sannum pel fet que no és catòlica, és filla de divorciats "discriminació per motius de religió", no ha nascut a Espanya "xenofòbia", no té una carrera universitària, és filla de perruquera "classisme", i existeixen fotografies seves en top-less a la platja "???".