Can Tomeu, s'Orient, Can Bernat o Es Parlament, tanca les portes. Dit amb paraules més precises, canvia d'amo o d'empresa explotadora. Sembla que la comissió encarregada de negociar la renovació del contracte, presidida pel senyor Maximilià Morales, ha considerat que els parlamentaris no disposaven de privilegis suficients respecte als clients habituals, i ha optat per entregar la gestió del restaurant a un altre licitador. Actualment, el fill d'en Bernat Balaguer cerca un local en el centre de Palma des d'on continuar servint els seus clients de sempre. Mentrestant, els treballadors no perden de vista el calendari, perquè ja saben que el trenta de juny acaben la feina. Tot plegat és una bestiesa. Els cambrers del Parlament, en concret, formen part de l'atmosfera del restaurant i harmonitzen amb el caràcter de mallorquinitat senyorívola i decimonònica que el caracteritza. A Palma no és bo de fer trobar cambrers que a més a més de deixar el plat a taula tenguin la virtut d'entendre el client. Ara mateix pens en el cambrers de Can Nofre, alguns de Los Rafaeles, altres de La Cuchara, la mestressa de Le Bistrot, i aquesta gent entranyable del Parlament. Deixant de banda els rumors als quals ja he fet referència, vull suposar que la comissió parlamentària que ha decidit posar la gestió del restaurant en altres mans s'ha regit per una estricta suma de mèrits dels licitadors. Tanmateix, ha deixat de valorar una virtut de l'equip actual, del tot irrepetible d'altra banda, perquè es basava en el manteniment dels hàbits professionals de temps enrere. Quan un client entrava en es Parlament percebia, en la carta i en el tracte, la vigència d'una tradició hostalera que es remuntava a les fondes del XIX, com és ara «Las Tres Palomas», el «León de España» o la «Cruz de Malta». La tradició hostalera mallorquina comença amb la Guerra del Francès i arriba, amb bona nota, fins a la Guerra Civil. Al principi del segle XX, Rusiñol va enamorar-se del cafè Orient, situat a l'actual plaça de Joan Carles I, potser en el mateix local que abans havia ocupat la gelateria de ca na Teresa. Amb Rusiñol feien tertúlia, a l'Orient, pintors que formen part de la memòria nostàlgica de la ciutat, com són Bernareggi, Blanes Viale, Degouve de Nuncques, Joaquim Mir, Antoni Gelabert o el periodista Miquel Sarmiento. Més endavant, en parar a Palma, Josep Pla també s'aturava a l'Orient, potser perquè s'havia convertit en un punt de referència per a aquells que en anar a un restaurant no es conformen a trobar taula parada, sinó que a més a més agraeixen l'escalfor d'un comentari o es deixen aconsellar per l'amo a l'hora de triar un plat o l'altre. Els plats del Parlament responen a allò que podríem dir cultura de fonda. És a dir, la carta és una relació de la cuina casolana i tradicional. L'Orient havia estat fonda i si la memòria no em falla, estic per afirmar que antigament es llogaven, al primer pis, reservats per hores, sempre comptant amb el punt de discreció necessària per part del personal, perquè les relacions d'un cràpula de sang blava o del fill capbuit d'un empresari poderós amb una ballarina del Líric esdevingués un escàndol a sota veu. Ja he dit que això era antigament, de manera que els propietaris més recents no hi tenen res a veure amb aquesta història de llençols amb aroma de fregitel·la. El mèrit de Bernat Balaguer rau en el fet d'haver sabut potenciar l'esperit de tertúlia, i d'haver mantingut una carta honesta basada en els plats típics de la cuina popular. Potser ho va fer per intuïció, però la intuïció és cultura. No pensa així el senyor Maximilià Morales, és evident. De manera que ell i la comissió nomenada per ell, han acabat amb aquesta joia que era l'equip del restaurant Es Parlament. Com a client que en som, em sent agredit. No puc acudir a un jutjat, perquè els jutjats no tenen cura de les coses importants. Per això pens que es fa imprescindible que el senyor Morales doni la cara i faci pública una excusa pietosa. Acaba de permetre un crim. I tot i ésser de domini públic, la Guàrdia Civil no li ha demanat ni on viu.