De la utopia a la realitat

I quina és aquesta planificació? La del nostre estimat Ajuntament de Palma? que no deixarà buit ni un solar en tot el municipi? (bé sí, hem quedat que el de Son Banya sí) la d'un Govern enlluernat durant 20 anys per allò de «cada dia en vénen més, de turistes», «idò venga, ara que en donen», o el de les Illes Balears, el nou, el de la utopia, el de... «és que hi ha molta inèrcia», «són llicències antigues».

La utopia ha durat el temps que els assessors d'Antich han descobert el gustet de la cadira, allò que en diuen l'eròtica del poder. «I ara Xisco, no trobes que convé esperar una mica i no ficar massa mà al tema?» «pensa que si aturam de cop hi haurà un drama al sector de la construcció (perquè el tema, amics, és aquest i no un altre). Molta gent (dels nostros) sense feina, serà gros». «Convé anar tira tira...i quan ens consolidem (a la cadira) ja farem qualque cosa de bon de veres».

I ho és ben vera. Hi hauria un drama. Per això no hi ha hagut cap drama, perquè el Pacte de progrés encara és l'hora que transformi la seva utopia en realitat protectora.

Mentrestant, van «planificant», fent plans territorials que quan arribin l'únic que podran protegir serà Son Banya. Aquí sí, aquí sí que la diligència municipal toma edificis. Però al sòl rústic, amb obres il·legals pertot arreu, el batle de torn només és capaç de posar una multeta i «vostè perdoni». La resta, obres ben legals emparades en un dibuix damunt un mapa que diu que allò és «sòl urbà». I com que el mapa diu que és sòl urbà, no hi podem fer res. Hem arribat a la cadira, però ara resulta que no sabíem que això que un mapa digui una cosa és fotut, perquè no hi pots fer gairebé res.

Bé, sí que podem fer. Podem autoritzar polígons perquè com que la cosa va a més, les empreses necessiten més lloc. Idò venga. Entre Santa Maria i Consell no hi ha ni quatre quilòmetres, però això sí, dos polígons.

Idò paciència. Seguirem assistint a la mort del territori. Això sí, des de la utopia, «no hem de créixer ni un pam més» va dir Antich. Què deu entendre per un pam?

Sempre ens queda Cabrera. Horror, ara hi fica mà Jaume Matas.