Fins on ha arribat la submissió del PSOE a l'estratègia del PP al País Basc? Ahir el Govern espanyol filtrà als mitjans de comunicació que existia una certa probabilitat que el Centre d'Investigacions Sociològiques no pogués publicar l'enquesta d'intenció de vot a Euskadi. Mai no s'havia vist res igual. I l'oposició, l'alternativa al Govern de José María Aznar, calla. Ara no estic segur de si vaig entendre bé el que volia dir Zapatero quan parlava de fer una «oposició útil». Útil al president Aznar? Al pas que anam aconseguiran que Llamazares i Anasagasti siguin els caps de l'oposició. I, ara, més val que no la publiquin mai, l'enquesta. Si, per regla general, la credibilitat del CIS tendeix a zero, en aquesta ocasió es multiplicaran les sospites que ni amb tota la cuina del món els resultats han resultat agradables al Consell de Ministres. En condicions normals, una notícia d'aquesta mena hauria d'haver anat acompanyada d'una destitució fulminant del director del CIS. O millor, de la dissolució d'aquest organisme. I, ben pensat, no és necessari anar a cercar cap motiu tan recent per dissoldre'l. En sobren de remots. L'enquesta que presentà just abans de les eleccions autonòmiques del 1999 prenia les Illes Balears com una única circumscripció, quan n'hi ha quatre. No obstant això, es permetia inferir la composició de cadascun dels tres consells insulars, encara que s'oblidava que Formentera aportava un escó al de les Pitiüses. Tot un prodigi de ciència i de despeses per amagar que el PP podia perdre i ressaltar l'obvietat que tothom coneixia: el partit conservador seria el més votat a les Illes Balears.