Tal dia com avui, fa exactament cinc anys, sortí al carrer el primer exemplar del Diari de Balears. Les il·lusions dels que hi treballàvem eres moltes i, en certa, manera teníem la sensació d'inaugurar una nova etapa en el panorama informatiu de la nostra comunitat autònoma. També érem conscients que eren moltes les esperances que hi havia dipositades en el primer diari en català en la història de les Illes Balears. Quasi tantes com les desconfiances i els recels per part d'alguns sectors, alguns per enveja, d'altres per por. Al costat de missatges molt encoratjadors, vàrem haver d'escoltar, per regla general sotto voce, els més obscurs auguris per a la nostra aventura. Ha passat un lustre des d'aleshores i, vistes les coses des d'aquesta perspectiva que ens volia negar el pa i la sal, la nostra mateixa supervivència ha estat un èxit. Hem hagut de lluitar contra perjudicis. Especialment un perjudici que no podia consentir que fóssim un diari normal. Per desgràcia, en aquest país, el català és un idioma que porta associades connotacions ideològiques o determinades idees sobres especialitzacions temàtiques. Creim que avui per avui ningú no discutirà la nostra independència de criteri. Ara bé, aquesta independència, la tenim i la mantenim, perquè tenim clara una jerarquia de valors: la defensa de l'idioma, la vertebració del país, l'autogovern, la preservació del territori i la justícia social. Uns principis molt amplis capaços de donar aixopluc a la immensa majoria de la nostra societat, perquè, al cap i la fi, són els que donen fonament als nostres màxims texts legals: la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. No som nosaltres els que hem de jutjar el resultat dels nostres esforços informatius i editorials. Aquesta és feina dels nostres lectors. Però una cosa, sí, que podem assegurar: ens matenim fidels als mateixos compromisos que adquirírem amb la societat el primer de maig del 1996. Hem procurat servir-los com millor hem sabut i com millor hem pogut enmig de circumstàncies molt difícils en alguna ocasió. Però no ens volem quedar en l'evocació. El nostre és un projecte de futur que avui se sent consolidat per haver superat els primers cinc anys de vida.