Ruberts

Ruberts és un d'aquells llocs que si surt damunt els diaris vol dir que alguna cosa no va bé. Darrerament hi ha sortit perquè s'ha iniciat la construcció d'uns xalets adossats que canviaran de forma dràstica la fesomia del poble. N'hi ha tres que ja s'estan fent, però la previsió és que arribin a la dotzena. El canvi serà espectacular: el llogaret duplicarà, de cop, la seva població. A les cases de sempre, s'hi afegiran aquestes noves construccions, de la característica tipologia tradicional de cartró"pedra que està envaint el nostre camp: cases de pedra, d'estil vagament rústic, però aferrades una a l'altra com en un barri anglès, amb grans portes per al pàrquing i, naturalment, amb piscina. Cases, per entendre'ns, de les que queden tan bé a les pàgines lluentes de les revistes que venen propietats immobiliàries baleàriques en llengües saxones.

L'Ajuntament de Sencelles ha recorregut a la tàctica coneguda de dir que no hi ha pogut fer res, és a dir, de donar a entendre que la cosa va endavant en contra del que ells voldrien. Això, però, no resulta bo de creure tenint en compte que els terrenys ara destinats als adossats eren sòl rústic i varen esdevenir sòl urbà per decisió expressa de l'Ajuntament. D'altra banda, els indicis d'actuacions que no s'han fet bé són evidents: s'ha construït sobre una zona arqueològica sense esperar informes de Patrimoni Històric i s'ha trepitjat una zona verda. L'Ajuntament ha consentit, ha ajudat i ha fet la vista grossa davant les irregularitats, i ara sembla que vol reaccionar atemorint els veïnats que s'oposen al projecte.

La manca de voluntat del consistori deixa la pilota sobre la teulada del Consell de Mallorca. No fa gaire, al Consell es presentava un document de treball sobre el que havia de ser el Pla Territorial de Mallorca. En un dels primers fulls, hi ha una mena de collage de fotografies en blanc i negre de carros, pagesos, ametlers florits i esglésies de poble. Enmig, unes lletres que diuen: «¿No es ésta la más bella de las Mallorcas que existieron?». Aquesta retòrica rància, de ruralisme kistch (Aina Cohen posada a fer ordenació del territori), contrasta amb la pretensió, ja prou comentada, de poblar l'illa amb roures i porcs senglars, però sobretot contrasta amb la realitat de l'enfonsament accelerat del que queda d'una Mallorca del camp.

Si aquest atemptat urbanístic, paisatgístic i patrimonial es consuma, Ruberts passarà a la llista de topònims sacrificats a la febre del progrés, entès com a transformació de l'illa en caseta de camp per a europeus del Nord. En bona part, ens ho hem cercat, però això no vol dir que no haguem de canviar de direcció.