Coses de l'edat

La forma més execrable de mentida, en periodisme, és la ignorància deliberada dels fets. Una variant molt practicada d'aquesta forma de mentir consisteix a invalidar tot allò que posa en perill el nostre parti pris: s'aconsegueix, sobretot, descontextualitzant dades, declaracions, en definitiva, fets. Un exemple: malfiau-vos sistemàticament de qualsevol informació que us arribi, sobre el País Basc, a través d'alguns mitjans, especialment si es tracta de declaracions d'Arzalluz. Aquestes mateixes declaracions, transmeses per mitjans atents al context, sovint apunten cap a les antípodes de les que, manipulades, ens ha servit, posem per cas, TVE. I qui diu Arzalluz diu qualsevol persona a través de la qual es pugui presentar una imatge del nacionalisme associada a racisme i xenofòbia. Aquests dies hem viscut uns episodis molt reveladors entorn de la figura d'Heribert Barrera. Servidor no he llegit el llibre d'aquest, entre altres coses, vell militant antifranquista. Però és obvi que no l'han llegit, tampoc, molts de periodistes que s'han exercitat en l'esport de moda: escandalitzar-se, a recer d'eslògans progressistes, pel que diu algun nacionalista. Molts de periodistes, efectivament, no havien llegit el llibre i ja n'havien fet una dissecció sumària, per situar l'autor a l'infern del racisme catalanista. Servidor, per edat, preferesc una certa cautela, en situacions semblants. El dijous passat, per atzar, vaig escoltar el final de l'entrevista de Gemma Nierga a Heribert Barrera, i vaig poder comprovar que estaven plenes de sentit algunes coses que alguns mitjans de comunicació ens havien avançat com a veritables manifestacions de racisme i estupidesa. Dir que els negres nord-americans són genèticament més poc intel·ligents que els blancs no és el mateix que dir que els estudis genètics no han pogut confirmar una diferència expressada en raó del context social en el qual han crescut uns i altres. Una mescla de mala voluntat i d'incultura havia presentat com a expressió de racisme l'observació de Barrera. La periodista no va pair que la presència de Barrera no confirmàs l'escàndol mediàtic, i degué ser per això que li va preguntar si sempre havia estat així o si eren coses de l'edat. Cert, totes les edats tenen les seves coses, però són les persones les que les potencien en positiu o en negatiu. Ignor l'edat de Nierga, però ara sabem que, sigui quina sigui, n'ha potenciat coses que no són admissibles a cap edat.