La Balanguera

Si hi va haver un punt trist en els diferents actes de la Diada de les Iles Balears va ser la manca d'un himne que unifiqui les quatre illes que formen aquesta comunitat balear, clara aspirant a convertir-se en país, però encara plena de mancances que la vertebrin com a poble. Mallorca té el seu himme: «La Balanguera», institucionalitzat fa pocs anys pel Consell de Mallorca, però que no senten com seu ni menorquins, ni eivssencs, ni formenterers. I davant aquest fet qualsevol iniciativa es converteix en molt complexa: Si es creàs un himne nou, probablement passarien molts d'anys abans que fos acceptat per la població, que a Mallorca sent «La Balanguera» i segurament cap altra lletra podrà substituir l'immortal poema de Joan Alcover. Per tant, fer la passa d'encarregar una altra composició es convertiria en una iniciativa «postissa». Però intentar imposar «La Balanguera» als no mallorquins també es podria interpretar com un exercici de neocentralisme per part de l'illa major. La conseqüència és que no hi ha himne unificador, i això explica la fredor final d'actes institucionals com el de la Llonja o del Parlament. A més, el fet que «La Balanguera» no sigui l'himne de les Balears és un entrebanc perquè pugui ser ensenyada a les escoles als més joves. La Conselleria d'Educació és de totes de les Balears i no de Mallorca i, per tant, molt poc es pot fer. Així, la qüestió de l'himne només té una sortida: un acte de generositat per part de menorquins i eivissencs acceptant «La Balanguera» partint d'ells mateixos, del seu propi debat intern i preferint un poema d'Alcover a qualsevol altra nova composició. La qüestió de l'himne balear està en les seves mans. I són ells els que han de decidir.