El motiu d'aquesta carta és expressar la meva sorpresa davant la
crítica del concert número 14 de la Simfònica publicada al Diari de
Balears el passat 15 de febrer. Després de llegir-la em vaig fer la
següent pregunta: potser el crític musical i jo no vàrem assistir
al mateix concert? A mi personalment em va semblar un dels
programes més atractius de la temporada de l'OSB i aquesta idea
se'm va confirmar amb l'assistència al concert. L'orquestra de
cambra Musica Vitae no només va tocar «el que els compositors
havien escrit», sinó que la seva interpretació va ser en tot moment
precisa i enèrgica, donant una lliçó de com es treballa tant el so
com el ritme al llarg de tot el concert i sobretot a l'obra
d'Alberto Ginastera.
És una de les poques vegades que una orquestra de cambra ve a
Mallorca amb un repertori convencional i no per aquest fet se l'ha
d'acusar d'emetre «notes estranyes» i «sons i enrenous». De fet, la
música contemporània és, en general, mal calibrada: incomprensió,
desconeixement, desconfiança, por de trencar uns costums i els
valors eterns són algunes raons principals d'aquest fet. Però la
veritat és que una societat sense creació, tant musical, com
literària, com pictòria és una societat morta. La música d'avui,
autènticament nova o creativa, demà serà clàssica. Hem d'esperar
fins que sigui acadèmica? La societat està endarrerida respecte
dels creadors?
Jo pens que no, però també pens que el públic necessita una
educació adequada per fer-li perdre aquests perjudicis. És per
aquest motiu que programes com el núm. 14 són més que recomanables
i alguns bravos que vaig poder escoltar a la sala m'ho confirmen.
No vull ni pensar com hauria estat la crítica si el programa hagués
inclòs alguna obra de compositors d'avantguarda com Ligerti,
Boulez, Stockhausen, Luis de Pablo, Nono, Xenakis, Kagel, Messiaen,
Schönberg, Webern, Varèse, Sciarrino, J. Guinjoan i tants d'altres
que es poden escoltar en diferents festivals internacionals, com
per exemple a l'Ars Música de Brussel·les, que té una durada de 5
setmanes i comprèn 81 activitats de caire contemporani, o en els
festivals d'Alacant o de Barcelona, per no anar tan lluny.
Aquí només es mereix un aplaudiment fort la comissió
programadora d'aquest concert per haver confeccionat un programa
tan interessant i tan ben interpretat. Em queda fer un petit
aclariment i és que les vertaderes crítiques de música són aquelles
que no són «normals» en el sentit de rutinàries; són aquelles que
et fan agafar una afició vertadera a la música.
Agustí Aguiló i Bordoy (director
d'orquestra). Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.