En una entrevista que publicà dijous El Mundo, l'exsecretari de la Casa Reial, Sabino Fernández Campo, feia les següents declaracions relatives als protagonistes del 23-F: «Por amistad y por compañerismo, siempre he lamentado profundamente la suerte de quienes tuvieron que pagar por sus deseos de lograr lo mejor para España a través procedimientos equivocados». Ahir, als diaris, no hi vaig llegir cap reacció. I l'asimetria és evident. Imaginau que l'emissor del discurs és un dirigent del PNB "no necessàriament, Xabier Arzallus; canviau-hi «España» per «Euskadi». No importa ser molt imaginatiu per saber què succeiria en aquesta hipotètica situació. Dins aquesta composició de lloc, s'escolten perfectament les veus irades de Javier Arenas, Jaime Mayor Oreja, Rodríguez Ibarra, José Bono, Francisco Vázquez... Les mateixes que no hem escoltat en la molt real situació de fet de les declaracions de Sabino Fernández Campo. I, no cal dubtar, que «lo mejor para España» "de la mateixa manera que, per exemple, «el millor per a Mallorca»" és un enunciat que cadascú de nosaltres traduiria en actuacions molt diferents. Estic segur que allò que els implicats en el 23-F consideraven «lo mejor para España» no és compartit per una immensa majoria dels ciutadans espanyols. Ni tan sols "vull creure" per Sabino Fernández Campo. Però, què hi hem de fer? Aquí tothom que vol fa demagògia sobre el que diu o deixa de dir un dirigent del PNB. I no calla, quan qui ho diu és un nacionalista espanyol. Aquestes asimetries són molt aclaridores. Us heu plantejat mai perquè ningú no ha demanat a Fernando Savater els motius que el conduïren a no assistir a la manifestació de repulsa per l'assassinat d'Ernest Lluch? Segur que no. Cap de vosaltres té la intenció de posar en dubte que el filòsof el condemna.